S'ha acabat el termini! I pensava que encara hi seria a temps...

Us deixo un petit esbós del poema que m'havia inspirat. Felicitats a tots. La música, divina, i els vostres poemes, excel·lents. Jo passo per una mala època... massa feina. Un petó.



Foguera

No punxen els barrets de bruixa
penjats a les branques d’aritja,
elles són nues sota la pluja
i es banyen i salmodien.
El bosc ha clos els dos ulls
i respira pels seus càntics
tendresa, fúria i embruix,
melodies d’un aquari.
Xopes escombres severes
esperen just aguaitant-les,
sabent que es clourà una era
com una tija trencada.
Vénen les piconadores
talant, arrasant... i cremen
els capells i les escombres,
les bruixes... dins la foguera.