REPTE POÈTIC VISUAL 378. Terra cremada [RECOMPTE]

Intervenció de: rautortor | 05-08-2026

---

Quan el foc no et fascina,
bullent i enfurismat, s’esbrava,
foc que despulla la terra,
un monstre assedegat,
la terra es fa sol i escampa la fúria
i esperarem la nit sota una lluna de foc.

Qui té l'últim mot, l'atzabeja estèril o l'alè de l'aigua?
Ja mai no podré retornar a la vall de flors.

Amb aquest recull d’imatges manllevat dels poemes del Repte, us passo el resultat de les votacions.

01. Foc i fum d’helenabonals - 3 vots (2,1,1)

02. BRAMS de Ness - 2 vots (1,2)

03. Supèrbia a la deriva d’aleshores - 2 vots (1,2)

04. Lament de SinKaLip

05. Foc destructor d’Atlantis - 3 vots (2,2,1)

06. No hi ha més foc que el del sol de kefas - 2 vots (1,2)

Per tant, atès el recompte i malgrat l’empat entre 01. Foc i fum d’helenabonals i 05. Foc destructor d’Atlantis, cal atorgar el guardó al poema d’helenabonals per la qualitat dels vots.

Bé, doncs, l’enhorabona a la guanyadora i també a la resta per la vostra participació i per la qualitat dels poemes. El meu agraïment a tots plegats.

Abans de recordar ara el poema guanyador, no cal dir que, helenabonals, quedes encarregada de convocar el proper REPTE POÈTIC VISUAL, el 379. Tan bon punt ens convoquis, aquí estarem disposats a participar-hi.




Foc i fum d’helenabonals

Quan el foc no et fascina,
sinó tot el contrari.
Quan l'estiu no és per viure'l,
sinó per patir-lo entre tots.
I el taronja no és eufòria,
sinó continuació del negre.
Que l'infern no és a l'altra vida,
perquè ja és mort en aquesta.

---