RE: Una altra foto...

No et sulfúrics vitriol, tot plegat foc d'encenalls.

Els joves valents i amb coratge han rebut de sempre, i els panxacontentes ens ho hem mirat sempre de la nostra finestra estant, i ara en fem poemes encesos sulfurosos.

M'agrada la teva forma de cridar-me, molt original, sí, molt transparent tot plegat.

Però no t'ho prenguis malament, no em va semblar una foto gaire poètica aquella, era la meva opinió, respectable crec, però sembla que de fa un temps el fòrum està un xic sensible a les opinions personals. De tota manera, seguiré opinant, amb tota transparència.

I per tancar el tema (per part meva). Sempre critiquem aquells que actuen en directe, i cal pensar que aquest cos de policies existeix perquè ho volem nosaltres, la majoria dels que van a votar els volen. Potser a tu no, i ja et dic ara que a mi tampoc, però potser ens caldria fer veure a la gent que els que manen fan i ordenen que això passi. Si el polític de torn no dóna l'ordre d'actuar, aquest agent uniformat no actuaria, si el seu físic no corregués perill, està clar, fins cert punt raonable.

Aquells que critiquen la brutalitat policial tenen cada quatre anys la opció de triar partits que no la defensin... ara tenim el que tenim, i ja et dic, tu potser no votes a qui defensa aquesta brutalitat. Però assenyalar a qui fa la feina que li obliguen a fer no és el camí, (I la feina està molt cercada ara mateix, no sols aquesta, totes.) cal assenyalar al responsable primer de donar les ordres, assenyala aquell personatge i et faré un poema per sucar-s'hi els dits (segons el nivell de les muses, que tampoc soc un geni jo).

Amb tota l'estima vitriol, una abraçada de camarada lluitador.

Tampoc es que la situació prèvia, on a Barcelona cada dos per tres es celebrava una rave al mig del carrer on gentilhomes (i gentildones, no fotem) es fotien a cremar contenidors al mig de Gràcia "for the luzl".
Potser estaria bé recordar en Saura i la reacció de certa gent. I certs comentaris d'en Felip Puig dient que creien que "això es el que esperava la gent, que la policia reacciones" (estic parafrasejant, no es literal).
Ah, i la idea de que Barcelona s'havia convertit en un pol d'atracció per la gent que venia a "petar coses".

perquè tot és possible, que jo no sigui ni camarada ni lluitador. Però accepto de bon grat una abraçada d'algú que diu ser-ho.

El responsable primer de tot això sóc Jo. I Tu, i el veí i cada un dels que ho consentim. Assenyalar el polític és no assumir la responsabilitat que ens pertoca a cadascú.


Posar aquí una llista de poetes d'un reconeixement indiscutible, amb una part important de la seva obra dedicada a la poesia compromesa i reivindicativa, la qual els ha significat, seria massa obvi. Per això no entenc quan dius que no et va semblar gens poètica la foto. Que potser ens hem de dedicar només als llavis encesos i els llevants rogents?

La teva opinió sí que em molesta, per què no la comparteixo, però no la blasmo. I trobo meravellós que ho puguem dir i no ens caigui el cel al damunt.


Bona nit i salutacions gens sulfuroses,

vitriol

"I trobo meravellós que ho puguem dir i no ens caigui el cel al damunt." Entre altres coses això es el que ens diferencia de la Xina (o Corea del Nord), no?