RE: REPTE XLI: amunt del riu

Te'l penjo aquí dessota!!

El cel s'ha tenyit d'un to groguenc i càlid just en el moment en que ha arribat a la clariana. Allà al mig desemboca el petit riu, que es deixa impregnar de tot el que l'envolta durant la travessia curta que el separa de la mar.

Sota l'arbre es treu la roba i les sandàlies; aquí cap indumentària és necesària. No s'ha trobat a ningú pel camí i sap del cert, per la cara esculpida en la tercera pedra, que aquest és el lloc.
Abans d'enfilar-se riu amunt, llambrega a banda i banda; vol estar sola.

La pujada és llarga, però els peus descalços se li acostumaran ràpidament a les pedres mentre pugi. Els arbres de la ribera s'agenollen al llit del riu, bevent pacients de la saba cristal.lina que corre riu avall amb una rialla, intuint que aquella font de vida és venerable.
Quan arriba al gorg on convergeixen dos rierols, s'enfila a la roca més alta, coberta de molsa, a esperar la nit. Un petit altar de pedra, expulsat de la muntanya.

I allà dalt, la musa de la natura canta i balla pels noctàmbuls atents. Si escoltes bé, podràs sentir com els sons es descomponen i s'armen de nou en una harmonia que omple, vessa i conmou.
I als mots, no caldrà invocar-los: vindran sols com sola passeja l'ànima creadora, fins que la toca, seductora, la llum.