RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

Tu les vas trobant?
Oportunitats. Que lluny d'oportunisme i de beure un Oporto, que no són hores!

Ximpleria de matí plujós apart, Joan, dir-te que bon tema (quina calaixera en deus tenir, que no cal patir, que no s'exhauriran, no!) i que una segona oportunitat no és fàcil.

Perquè tot costa. I deixar-te seduir per l'oportunitat (laboral, personal, etcèteres) implica convenciment, tombar pors i...apa! endavant! De ben segur és alhora gaudi i patiment. Però hi és, la segona oportunitat. Cal pujar en aquest tren, en aquesta vida (dec haver pres massa xocolata al 85% per esmorzar!) i amb un gran somriure mirar endavant i al que se'ns ofereix, amb el que s'intueix que ens ha fet decidir i el que no se sap i és el risc. Mirar enrere? Per què no? Forma part de la suma de cadascú i cadascú es queda i esborra el que vol/pot i no patim, que cap déu ens castigarà i esdevindrem estàtues de sal (millor, però, que una figura Lladró, al meu gust. La sal de la vida i la vida en sal).

Sempre el SÍ, l'obertura, l'eixamplament, el nou enfoc i els canvis, que la vida és canvi i cal tenir l'actitud del guerrer, el jo m'atreveixo, no ataco, però avanço. Una oportunitat que passa i que no volem que voli cal agafar-la per les ales i enlairar-te amb ella i sense pensar si es toca de peus a terra, almenys al principi.

Mena

La segona oportunitat és un luxe. N'hi ha al món, molts, que no tenen ni la primera. Potser segona oportunitat està relacionat amb canvi de vida en profunditat, de país, emigració, de rehabilitació, de superació de malalties o d'estades a la presó, de reformes. Malauradament la societat es garrepa en aquest sentit, i no dona gaires segones oportunitats, sovint considera a les persones més pel seu passat que pel seu futur, i no és conscient del dolor de la marginació, volguda o no. En els temps que corren ho veiem més clarament, poc menys que pretenen que parats i presidiaris vagin a galeres, amb grillons fent treballs forçats. Tot plegat és bastant lamentable.

Daniel

...una segona oportunitat soleta no fa res. Cal adobar-la i ajudar-la, una petita autoempenta...no?

Mena (i, això sí, gràcies i benvinguda!)