Li deien Julivert

Dons si, li deien Julivert, jo després ho sabut per una amiga que viu a la barriada de Gracia. Si senyor un home molt alt, cara llarga, amb consonància del cos. Alguna que altra vegada faig memòria i penso que l'havia vist en un altre lloc.

Després d'un temps vàrem anar a la fira de Barcelona i entra mig de totes les coses de genero que havíem exposat, vàrem posar un velocípedo això vol dir que era d'aquelles bicicletes de la roda grossa al davant i és clar tota la fira va estar mirant la bicicleta, sempre hi havia gent davant del velo, nosaltres vàrem dir que no la vendríem, passaven les hores i vàrem començar a fer paquets així a l'endemà aniríem més de pressa i sense parar, davant de l'estant la gent continuava mirant la bicicleta, - ai! sí que és maca em sembla que m'ha la quedaré i així varies. però vàrem rebre la visita del home alt, que és deia

Julivert i ens va anar dient - miri que ma la quedo i molt bé va dir el meu home , miri i si de cas li embolico.
- Vostè se l'emporta o se li ha de dur en un lloc especial?
Se'n va anar a donar la volta i no venia i mentre va passar un client i va parar una estona i va veure el velo

- Miri no sabem si el tenim venut o no
- Va no facin cas d'aquest simple d'en Julivert està ben sonat
canta pel passadissos del metro i també a dalt del metro .

Nosaltres no ho sabien però, pobre home estava ben volat.