Heu contemplat la lluna blava?

Quina nit la d'aquell dia 31 de Desembre!!!

El vent netejava els pocs però consistents núvols que reflectien les llums de la ciutat,
el mar somreia amb crispetes joganeres de llum. Les pullancres de la nova avinguda, robada a la mare muntanya amb estultícia municipal vestian amb lluentons de vellut verd i blanc.

Des de el jardí enigmàtic, sobre el cementiri de Sant Gervasi, les torres carregàven bateries perla cel.lebració del raïm: L'anella de Montjuic sobreposant-se als seu dramàtic passat. L'antena de la plaça del Paissos Catalans, cridant al consum tecnològic desde l'estació de Sants. La Sagrada Família, lluint el seu esperit d'art i amor universal, sorgit del'ànima...i la butxaca d'un Poble, sempre qëstionat. La Torre Agbar enclanxinat el seu vestit de llums per l'espectacle dels mass media tant mundials, tant locals, tant artificials com per estar a l'alçada de la modernitat de la moda nacional.

Tot en una linea afuada per la claretat del vent d'una lluna plena i blava i repentinament minvant.

L'ombra de la terra li menjava d'un costat i la lluna, coqueta, es deixava, com si li anés agradant. Per les rondes indiferents, els cotxes, la gentada, apuraven estressats les ultimes compres, per l'inmillorable festivitat.

La nit, que es sabia única callava. La gran festa és natural: a dos quarts de vuit acabava l'eclipse, un eclipse modest. Un eclipse parcial.

i els versos del Poeta, semblaven el so de l'espai:

i la lluna que s'afina, en pasar carena enllà.

Es quan dormo que hi veig clar...quant la ment dorm, quan netejo la memòria rom. Tot era, i és estricta veritat...i sense peatge, sense missatge, ni publicitat.

A l'univers tot segueix sent de franc:


Boºoºoºoººoºoºoºoºoooºoºoºoºnanit la de tal any aquell dia; Bºoººoºoºoºoºoºoºoºoºondia per tl any , avui!!!!!!!