Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

Daurada

Intervenció de: abotsibarrals | 03-03-2009

Ell plovia a bots i barrals damunt d'ella, qui, al terra, nua i desèrtica, l'esperava amb la boca ben oberta.

Respostes

RE: NANOREPTE 167: Retorn
Josep Bonnín Segura | 03/03/2009 a les 12:24

[Respondre]

Sentí el calfred d'unes gotetes de pluja regalimant-li per la galta.
Retornà al món del somnis que li havien furtat.

PLUJA, DE QUÈ?
EULALIA MOLINS ARAGALL | 03/03/2009 a les 12:54

[Respondre]

Una nit serena. Una parella d'enamorats. Cap possibilitat de pluja.
-Hi doncs, que esperen?
Una pluja d'estels, amb desitjos d'amor.

Música de rèquiem
angie | 03/03/2009 a les 13:09

[Respondre]

El dia que enterràvem la mare, plovia com mai. Fins i tot els xiprers del cementiri ho xiuxiuejaven.

Núvols de tempesta
Sergi Yagüe Garcia | 03/03/2009 a les 19:29

[Respondre]

Núvols de tempesta

-Sembla que plourà -digué el nen assenyalant els núvols taronges.
Les primeres gotes ja li desfeien la pell del rostre

Sergi Yagüe

Pluja àcida
foster | 03/03/2009 a les 20:09

[Respondre]

Després de la llarga sequera, el nano no entenia per què ningú celebrava amb ell aquelles primeres gotes sobre teulada...

La fi de la sequera
F. Arnau | 03/03/2009 a les 20:11

[Respondre]

Van treure tots els sants per fer pregàries demanat la pluja que salvés les seues collites. Avui van en barca...

FRANCESC

Daurada
abotsibarrals | 03/03/2009 a les 23:20

[Respondre]

Ell plovia a bots i barrals damunt d'ella, qui, al terra, nua i desèrtica, l'esperava amb la boca ben oberta.

Amb esperit eugènic
Ayurveda | 03/03/2009 a les 23:41

[Respondre]

El xàfec no deixa la ciutat. Al capdamunt, els àngels, entremaliats, no paren d'explicar-se acudits durant tota la tarda...

Ayurveda

Mai no plou a gust de tothom
nuriagau | 04/03/2009 a les 00:04

[Respondre]

-Ai... quin mal d'ossos... -gemega l'avi.
-Quins embussos de cotxes! -lamenta el pare.
-Guai, els bassaaaals m'espereeeeen! -exclama el nen.

Sentir ploure
Xantalam | 04/03/2009 a les 00:53

[Respondre]

El tirà Mugabe celebra l'aniversari sota una luxuriosa pluja de xampany mentre la població resta en la sequera més atroç.

Substitut
Filalici | 04/03/2009 a les 07:11

[Respondre]

Sadollat de tristesa, es quedà bocabadat veient com el cel feia vessar les llàgrimes que ell no podia fer volar

RE: NANOREPTE 167: LA PLUJA.-
Joan G. Pons | 04/03/2009 a les 08:54

[Respondre]

Les gotes de la pluja.

He intentat comptar les gotes que em mullen. No puc. M'he mullat a gust.

Comiat
Màndalf | 04/03/2009 a les 09:26

[Respondre]

Adéu, digué, el sol lluint en aquells cabells que tant havia acaronat.
Començà a ploure desesperadament a la meva ànima.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats