Bon diumenge!

No tinc remei, ja me'n puc anar a dormir tard, ja puc no tenir res a fer en tot el matí, que em desperto més o menys a l'hora de sempre.
A veure qui compartirà amb mi aquest matí de diumenge?
Potser serà solitari, potser avorrit, però una minsa comunicació amb qualsevol persona amiga, m'omplirà defelicitat.
Deixeu la mandra enrera, aixequeu-vos del llit, si és que no hi teniu res amorós a fer, i poseu a treballar les neurones, que aquesta és la veritable gimnàstica.
El dimecres desapareixeré, al menys durant una setmana, llevat que trobi algun cyber pel meu camí, i estic neguitosa perquè l'alentiment relataire de l'agost fa que no surti una petita cosa, escrita més amb el cor que amb el cap, que li he dedicat a una noia, que comença a pensar que no és veritat.
Bon matí, companyes i companys.