A lora.. signorissima...

El cine que ve dels EEUU gairebé sempre es refereix a policies, delinqüents, droga, etc, venjança. La mort i al violència hi apareixen com la cosa més normal. Els proxènetes són lloc comú. Cada cop que veig una serie d'aquestes que fan per la tele vomito - o com es digui en català, tragito?-.

Ara bé, l'altre dia (29/12/2006) que vaig tenir un curt circuit elèctric i per aquest raó vam anar a veure -els que erem a casa - una película de consens: The Departed" que agradés a jove si no tan joves. L'alternativa era tornar al segle XIX o anar´se'n a dormir.

La veritat és que Jack Nicholson fa un personatge mafiós creïble i humà en el sentit que no és aliè a nosaltres els no (tan) mafiosos; per exemple se'n riu dels capellans pederastres irlandesos - es tracta de màfia irlandesa - i té una dona a qui agrada força l'òpera. És un home mafiós explciable socialment.

El concepte de veritat -què és ser metider o falç- plana sobre la peli d'Scorsese - on per cert hi surt la primera psicoanalista guapa que i normal - jo recordi -.


O sigui, coincidint en general, de vegades s'ha de dir el tema està ben tractat.

Això no estalvia una bona amanida de tiros al cap i patades al dallonsis - una cosa no true l'altra!

Io... il sobrinetto da padrinetto... estimo multi la vitta e humana... e lo que passi eh que vitta humana teni que seguyire e codigo d'honore... a voltas il codigo e oblidatto e llavorsis... catacraqui... pigliamma di chimento i al fondu do lago... la famiglia, il honore, la fidelitatte, las traditionni... tutti teni que defendersi... pro nostro filio... comprendi...?

Un petoni per vosteni... signorrissima dama...