A la retina

Ens cauen al damunt les llàgrimes dels dies.
A la retina
hi tenim el desig ple d'aigua a vessar.
Dins l'esperança se'ns perd el nord, les il·lusions i el més enllà.
Tenim el cos cansat per la desgràcia... abatut

donant mil voltes a si mateix, falla el poder adquisitiu
i cau la casa al precipici.

Cronometrem el temps que queda, i la vida
segueix el curs en els camins dictatorials...,
inacceptable!!

Amor meu, has de saber que t'estimo amb bogeria
i anirem junts fins més enllà dels límits establerts per la llei.


Marc Freixas, a vint-i-quatre de juliol de dos mil dotze