"A GIOCONDIX": SER REVOLUCIONARI

Gràcies pel comentari que fas al poema "codi comú"; però em sembla que tens "una mica de confusió". Si et mires bé el fòrum, veuràs que només he participat en dos "debats", i que en un d'ells manifestava estar d'acord amb tu, i en l'altre defensava la llibertat d'expressió. On veus la meva intolerància o manca de respecte?.

Per altra banda, també em sembla que barreges les coses: penso que una cosa és l'enfocament, i una altra l'estil. I quan parles de maduresa, a quina et refereixes?: a la maduresa física?, a la psíquica?, a la que té la fruita tot just abans de caure de l'arbre?...

Afirmes que "els revolucionaris s'han acabat"; imagino que et refereixes als revolucionaris dels segles XVIII, XIX i XX; és evident que sí; però, què entens tu per revolucionari?: potser no són avui dia, revolucionàries, les dones que lluiten per conquerir els mateixos drets que els homes "al món àrab"?; no és potser revolucionari, avui dia, endur-se les tropes d'Iraq davant l'hegemonia política, econòmica i militar dels EUA?; no és potser avui dia, revolucionari, reconèixer amb igualtat de drets els matrimonis entre persones del mateix sexe, més si tenim en conte que l'homosexualitat és un delicte a molts països (pena de mort o presó)?; no és revolucionària, avui dia, la persona que es col·loca amb una barca davant un transatlàntic ple de residus tòxics?; no ho és qui té la valentia de mirar-se endins i transformar-se?; no ho és, avui dia, qui s'atreveix a estimar?...

Afortunadament, els revolucionaris no s'han acabat; potser el que passa, és que tenen una altra forma, uns altres mètodes, una altra tàctica, una altra estratègia...
Potser caldria redefinir el concepte. No?.