Sóc un amic intim d'en Ricard (així ho espero). Precisament ahir el vam acomiadar a Girona. Tornava, novament, a Chicago (allà viu de fa uns anys).

M'ha agradat molt descobrir aquest seu escrit i veure com ha reflexat un què del que va viure amb la seva dona..............la que ara forma del passat.

Tots vam gaudir de l'alegria del seu casament i vam patir la fi del mateix, però ningú ho va patir en carn viva com en Ricard.

Parlar d'un mateix costa, i sé que a cap com a en Ricard li costa parlar d'ell, però Ricard, l'esforç s'ho ha valgut.

..................gràcies! I llarga vida amb la Jenn