Aina...
Jo també n'he tingut diverses...
I sempre que ha hagut alguna...
El cor se m'ha esquinçat com si és estat la primera.

Ara no la tinc, perquè és al meu costat.
Però tinc por, sento pànic només de pensar
que algun dia se'n converteixi.
No vull, no vull que se'm torni... "Ella".

És cert com expliques que res és etern,
ni la pèrdua, ni el dol. Potser, ni tan sols el dolor.
Només queda el record, el regust amarg
del que va ser i hagués pogut estar.

Però el que sempre roman, és la por
de perdre-la. I no voldria, no voldria per res
del món, recordar-la com a "Ella".

M'ha encantat el teu relat Aina.