Fill de les ombres...
havia llegit moltes coses teves...fins i tot n'he escoltat. Però com aquest relat que acabo de llegir no n'havia vist mai... Què et passa? Què et diu aquesta veu que et fa estar d'aquesta manera? Crec que t'has quedat atrapat en el passat i potser és aquesta veu, la veu del passat la que et fa estar engoixat... Sabies que el pitjor dels penediments és per no haver-ho fet? Si temps enrera vas fer quelcom malament, no t'amoïnis, ja està fet i no ho pots canviar...i si el teu penediment és per no haver-ho fet, sempre estas a temps de rectificar. Encara que sigui tard...massa tard.
Una vegada, fa molts anys vaig perdre un molt bon amic per una tossuderia meva. Ara al cap dels anys, he crescut i sabut veure que enyorar el passat és com perseguir el vent...per més que corris no l'atrapes. Ara torno a tenir a aquest amic al meu costat i el sento més proper que mai, i tot perque un dia vaig decidir demanar perdó i rectificar allò que em feia sentir malament.
fes-ho fill de les ombres. Busca aquell punt d'inflexió de la teva vida que et fa estar així.
no deixis que l'angoixa guanyi aquesta batalla. Sé que ho aconseguiras, ets un gran lluitador.

Un petó gegant!!!
sempre teva!