Camins

Un relat de: Utopia

Sona el despertador i éll s'aixeca del llit... poc a poc per no despertar-la.
Fóra, encara és fosc.
Els fanals il·luminen els solitaris i estrets carrers del poble.
Es dutxa i esmorza sol…en silenci.
Ella encara és a l'habitació.
Es vesteix poc a poc, no vol despertar-la. Agafa les claus del cotxe i la besa al fron.
-Adéu amor!!!! -li diu-. Ella es mou però no contesta.Encara no vol despertar. És massa aviat.
Ell agafa el cotxe i empren el camí cap a la feina, que hi te un bon tros.
Té una bona feina a una empresa de la comarca. Te un bon sou de manera que a ella no li cal treballar.
No dina a casa però sap que quan arribi a casa ella serà allà.
Ell li farà un peto i seurà al sofá al seu costat, la mirarà durant una llarga estona, mentre ella segueix llegint el seu llibre de filosofia oriental.
Com cada vespre ell li acaronarà la galta i anirà a dutxar-se pensant que és l'home més afortunat del món per estar amb ella…

Ella sent el despertador.
És l'hora que ell s'aixeca per anar a treballar.
Es fa l'adormida. Li agrada sentir com camina per casa, descalç poc a poc silenciosament… Ho fa per no despertar-la, n'està ben segura.
Com cada matí ell la besarà i li dirà adéu. Ella farà que no ho l'ha sentit.
No vol que sàpiga que, encara que sigui només durant una estoneta, l'espia… Ell marxarà i ella seguirà dormint…
Es despertarà al cap d'unes horetes quan el sol surti per darrere de les muntanyes i li escalfi la cara.
Els llençols encara tenen la seva olor impregnada. Li agrada olorar-los abans de aixecar-se del llit.
Esmorzarà pensant en el dia que es van conèixer i com els ha anat tot des de aleshores.
Passarà el dia entre papers i llibres. Des de que va acabar la carrera no ha treballat però no li agrada perdre el fil d'allò que tant l'apassiona.
No se n'adonarà que ja serà l'hora que ell arribi de la feina, cansat.
L'esperarà asseguda al sofá llegint un dels seus llibres. Sap que li farà un peto només arribar i l'observarà durant una llarga estona, per això s'ha posat el seu perfum preferit i aquelles arracades que li va regalar quan es van casar.
Quan ell marxi cap a dutxar-se ella pensarà que es la dona més afortunada del món per estar amb ell…
Tots dos s'estimen com el primer dia…

Ara només falta que la vida faci que es coneguin i que els seus camins es trobin.

Comentaris

  • els camins[Ofensiu]
    fill de les ombres | 12-09-2005 | Valoració: 9

    s'han de caminar, i si bé tots els camins porten a Roma... nosaltres posem el nostre destí, la nostra Roma, a la Ítaca on volem arribar.
    camina doncs...!

  • que trist no......[Ofensiu]
    paparola | 31-08-2005

    trist si , dues persones que no es comuniquen,
    ple de gestos si......be igual si,pero es veuen dos camins tan diferents.

  • Què bonic...[Ofensiu]
    eqhes | 26-07-2005 | Valoració: 9

    ...somiar amb aquesta vida; què ideal que es fes realitat, que es trobessin... Llàstima que la vida, normalment, no sigui tan senzilla i les peces no encaixin sempre com a nosaltres ens agradaria.

    Un bon relat ;-).


    Salut!
    Eqhes

l´Autor

Foto de perfil de Utopia

Utopia

2 Relats

12 Comentaris

4240 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25