el cementiri de les Paraules Perdudes

Un relat de: Utopia

Tothom té un racó al Cementiri de les Paraules Perdudes.
Només has d'entrar-hi i buscar-lo…segur que el trobes.
Quan hi entris no t'espantis. És un lloc fosc i potser un pèl llunyà. Després de pujar totes les escales trobaràs la porta…obre-la, sense por.
No hi ha lloc més segur que el Cementiri de les Paraules Perdudes.
És un lloc petit però acollidor.
Hi fa fred i fa olor a ranci…fa molt que ningú hi entra.
Ningú té temps per anar-hi.
Els passadissos són molt llargs i estrets i no hi ha finestres, no fos cas que les paraules se les emportés el vent.
Les parets són tant altes que no hi veus el final. Les estanteries són plenes de caixes de colors plenes de paraules…
Paraules que has pensat, que has meditat, que t'han passat pel cap però que mai has gosat dir…potser per por, potser per vergonya o per mandra.
Ara que ja hi ets, és el moment de que busquis el teu loc, la teva caixa. Primer passa per les caixes vermelles. Segur que trobes aquella caixa plena dels "T'estimo" que mai has dit als pares, o als teus germans o a aquell amic del que estas enamorada fa anys però encara no li has dit.
Quan la tinguis guarda-la i no la perdis, sobretot…
Segueix buscant.
Trobaras la caixa dels "perdona'm" "ho sento" "em sap greu".
És plena fins dalt, perque ets massa orgullosa per dir-ho. Quan la tinguis agafa-la i recorda que ja no pots tornar enrera.
Ara que ja les tens hauràs de fer-ne ús.
Si rocorres tots els passadissos del Cementiri segur que encara trobes alguna caixa amb el teu nom. Pren-la. Segur que són paraules importants que has oblidat dir a aquells que no necessitaven sentir.
I ara que ja tens totes les paraules, surt del Cementiri, segur que d'aqui a ben aviat hi hauras de tornar a buscar-ne més.
Surt al carrer, a fóra hi ha un gran dia per estrenar.
El Sol llueix per sobre de les muntanyes i el cant dels ocells pinta el dia de colors.
Surt I reparteix les teves paraules. Segur que hi ha algú que desitja que li diguis allò que des de fa temps, en silenci, espera sentir…
Ho veus, no és tant dificil…

Comentaris

  • em produeix[Ofensiu]
    Perestroika | 26-08-2008

    una barreja entre " L'ombra del vent", una cançó d'Els Pets, un relat meu que es diu "la calaixera"... deu ni dó quantes coses que m'ha fet pensar en un moment un sol relat.

    La idea és bona, però és curt. Hauries d'allargar, al meu parer, el tros que defineix cada paraula. Et quedes curta amb un " aquell t'estimo que no vas dir.." dóna per allargar-ho i incloure-hi alguna situació propera amb la qual s'identificarà de ben segur aquell qui ho llegeixi.

    Crec que guanyaria molt.

    Tothom guarda coses per ell, en té que bullen per dins..que el torturen tota la vida. Paraules fins i tot que sempre ha destijat sentir i ningú no li ha dit perquè també les callava.

    Intenta treure suc a tot això junt amb la idea inical, serà brutal ;)

    Salut i a seguir fidels a la utopia !

  • Però compte![Ofensiu]
    Underneath | 30-11-2005

    També pot ser que hi trobis capses plenes d'escurçons, de paraules feridores que en el seu moment vas saber callar, de "T'odio" i de "No et vull veure mai més" que no vas dir...
    Aquests també te'ls enduries, o els deixaries morts i enterrats?

  • rbbarau | 22-11-2005

    Genial! M'ha agradat molt la idea! Necessitaria trobar el camí cap aquest cementiri i recuperar paraules inundades de covardia.
    Un peto

  • Potser....[Ofensiu]
    Leconosh | 22-11-2005

    No és tant difícil, però més del que sembla! Quantes vegades (jo, i estic gairebé segura que la majoria de gent també...) non ens hem det el propòsit d'expresar tot el que sentim? de no oblidar les paraules, perquè vagin a parar a aquest cementiri que tant bé has descrit?
    Però per alguna extranya raó no aconseguim fer-ho.. Serà per què el camí que hem de fer per recuperar-les, el camí fins al Cementiri de les Paraules Perdudes, és necessari per poder-les dir?
    Potser...

  • Genial...[Ofensiu]
    eqhes | 26-07-2005 | Valoració: 10

    No acostumo a ser tan expressiu ni tan concís, però aquest "Cementiri de les Paraules Perdudes" s'ho mereix ;-). M'ha agradat moltíssim i m'ha fet posar els pels de punta (un efecte que em fa decidir si un text és tan bo com sembla... ;-)).

    Saps? És curiós, però he pensat moltes vegades en l'existència d'aquest cementiri, tot i que jo no li posava aquest nom i me'l imaginava un poc diferent (només un poc, eh!).


    Si escrius sempre d'aquesta manera tan... Sensorial? T'has guanyat un admirador :-D.


    Salut!
    Eqhes

  • Hola, benvinguda![Ofensiu]
    ROSASP | 26-07-2005

    Ja veig que sóc la primera en comentar-te, aprofito per donar-te la benvinguda.

    Les paraules del teu relat estan plenes d'imatges. Aquest cementiri que viu en un racó molt amagat de la nostra ment, records que s'han anat difuminant com la boira amb el pas del temps. Registres en forma de capses que contenen paraules boniques mai pronunciades, d'altres que l'orgull s'ha engolit cap al por més profund, aquelles que feia massa vergonya de dir, les massa agossarades...
    Gairebé totes es poden rescatar de l'oblit i escampar-les als quatre vents amb la intenció de pintar somriures i mirades tendres.
    Mai es massa tard per buscar aquest cementiri. Sense rancúnies ni judicis, obrir la porta i cercar entre les paraules allò que volíem dir i es va ofegar dins nostre.

    Un missatge profund, amb un toc poètic.

    Una abraçada i fins la propera!

l´Autor

Foto de perfil de Utopia

Utopia

2 Relats

12 Comentaris

4232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25