Enhorabona per gaudir d'aquesta relació tan interessant i tan poc interessada. Així és com veig jo també la relació amb la meva pròpia mare i alhora voldria que fos també amb la meva filla. L'amor de mare és simplement màgic. Tot ho pot.

Una ànima no mort mai mentre se la recordi. I així es com el record de la Nuri està sempre present entre nosaltres, perquè si tanquem els ull sentim el seu parlar d'Hospitalet i recordem la seva salameria, la seva gràcia innata per fer-se un recó en el cor de qui la rodejava.

Es difícil no poder tenir-la sentada a taula el Dia de Nadal o Sant Esteve, però alhora no trobes que no ha deixat mai de ser-hi? Tens raó mare de la Nuri, el seu record és ara més positiu que mai.

Una abraçada. Terra de Faraons.