Què bonic! jeje m'ha agradat... no sé si ha estat perquè sóc de Lleida i m'ha cridat l'atenció el teu poema... però molt maco, i trist alhora... llàstima que moltes relacions acabin d'aquesta manera que descrius :__(

Un petó!!!

Realment aquest és el preu de l'amor no correspost... un dels camins on és més difícil trobar-hi la sortida... però hi és! Molt ben explicat i molt ben trobat, sí senyoreta! Muaaaa!

Bufff... molt identificada em sento amb aquest relat!! El que mou l'amor en aquest món, no ho mou res més!! I és capaç de crear aquest món del que parles i endinsar-t'hi... El problema és quan t'obsessiones!

Molt bonic i molt cert!

M'ha encantat, de debò... Aquesta intriga, aquest neguit per saber què acabarà passant! I aquest final fulminant i intrigant alhora... és perfecte! Deixes un fil a l'imaginació perquè cadascú pensi com acabarà realment.

Aix, l'amor...

Un petó! M'agradarà continuar llegint relats teus! Gràcies!