si del cos se'n pot fer pissarra
on anotar esbossos
que acabaran en poema,
aquí en tens el meu
per a que hi passegis
tan destra ploma

... i quan la meva pell
de poemes s'empleni
voldré netejar-la
fregant-la amb la teva,

per a deixar espai
als nous versos
que besant-te
m'afanyaré a inspirar-te

si del cos se'n pot fer pissarra
on anotar esbossos
que acabaran en poema,
aquí en tens el meu
per a que hi passegis
tan destra ploma
... i quan la meva pell
de poemes s'empleni
voldré netejar-la
fregant-la amb la teva,

per a deixar espai
als nous versos
que besant-te
m'afanyaré a inspirar-te

Si pogués et daria...
(tu ja ho saps)

Del rodó,
en faria un quadrat
per perdre'm
entre les seves arestes;
i quan dels vèrtexs
ja estigués cansat,
tornar a arrodonir
allò abans quadriculat
per perdre'm
donant infinites voltes
en un cercle tancat

Si pogués et daria...
... tot allò que caldria

però,

deixa'm que canviï
del verb el seu temps,
i que agosarat et digui:

Si puc et daré...
... tot allò que calgui

per mantenir viva la flama
que em crema,
d'amor oxigenada

... i si poder és voler
-tal i com diuen-
tingués ben pressent
que aquesta fita,
per sempre serà aconseguida

La sensibilitat no s'ha d'entendre; o se'n té, o se n'està mancat.

(Perdó, Mar, per fer allò que no em correspon, però, no me n'he pogut estar de contestar al comentari anterior)

amarat per llàgrimes de felicitat
qual si fos un nen petit
entro dins d'un poema contingut

amb el meu desig acomplert
pensant;
això, sí...

que sense ser gelós de ningú
voldria ser única font
de tan preats fluids

Davant d'aquest poema; d'uns llavis encara entumits de tant besar, només en pot sortir una paraula... preciós.

ella... ets tu, i tu... ets ella; perquè, sense ella, jo no hauria arribat a tu; o sense tu, no l'hagués conegut a ella.

Gràcies. Un petó "dols".