Perfecte: un professor pràcticament en una partida d'escacs. Pràcticament perdent la partida enfront d'uns xicotets!
Què divertit i font d'aprenentatge deixar a l'ostentós en evidència!! (Bé aquí ostentositat relativa, és clar).
El relat és francament il.lustratiu de valors que cal treballar: lògica, educació, obediència intel.ligent, coordinació, humilitat...
Salutacions.

Francament, perfecte aquest relat breu on veiem que la intel.ligència i la paciència són imprescindibles en l'aproximació de cultures i integració de nouvinguts. En realitat, tot i que aquí la perspectiva la dóna una noieta, sempre he admirat la tasca dels professors d'avui en dia. Perquè no dir-ho: a aquesta estranya jungla.
Endavant amb els teus relats, Gemma! Felicitats!