anem al zoo

Avui hem anat al zoològic. La Srta. Ma. Mercè ens ha passat unes fitxes perquè vegem com és el zoo, on està situat, quins animals hi ha. I etc… (com diu el pare quan no sap què dir…). No ha estat gaire divertit perquè les hem hagudes de fer totes i n'hi havia moltes.
També ens ha donat instruccions de com ens hem de comportar quan anem pel carrer i a l'autobús i a llocs on hi hagi més gent que nosaltres, vull dir altra gent que no som nosaltres, bé ja m'enteneu. L'Anna a l'hora del pati ha dit que ella es fa molta bondat i no necessita "istruccions" per anar pel carrer. Com sempre no li hem fet cas.
Avui és el gran dia. Tots hem arribat a la classe amb les motxilles i vestits d'excursió. La Lia ens ha ensenyat els entrepans que li ha fet la mare, uns entrepans estranyíssims, petits i quadrats. En Wu ha fet cara de circumstàncies i ha tret els que portava ell, dos entrepans normals i corrents, com els de tots, i un parell de sucs. Li hem dit que la Lia era així, una mica estirada i creguda, però que també era de la classe i en el fons ens queia bé.
A les nou en punt ha entrat la Srta. Ma. Mercè i en Sergi, el professor de música, que també ens acompanya. Jo crec que és estrany que un professor de música vingui a veure animals, però com que és tan amic de la nostra Srta.
Ens hem posat de dos en dos (jo amb la Magalí) i hem sortit de l'escola. Tots hem seguit el carrer ben arrambats a la paret, com ens ha dit la Srta. I hem anat a buscar l'autobús. A la parada hi havia gent esperant i la Srta. ens ha hagut de renyar perquè fèiem molt xivarri. És normal, mai no sortim de l'escola i estem contents. Però ella no ho ha entès així.
Per fi ha arribat l'autobús i hi hem pujat. I tots hem corregut a seure mentre els grans picaven els bitllets. I aleshores ha passat: la Lia, que ja s'havia assegut, s'ha aixecat i ha deixat seure una senyora que duia un cabàs gran ple de menjar. En Pere també s'ha aixecat i ha deixat el lloc a un senyor amb una gorra i un bastó. Ens hem anat aixecant tots. Ens hem posat ben agafats a la plataforma, ben ordenats i hem mirat tots dos professors, que feien cara de divertits.
Una senyora, llavors, ens ha donat caramels, només a uns quants, perquè no en portava prou. I ha dit que érem un nens molt ben educats (i ens ha clavat un rotllo sobre no sé què d'urbanitat). I ha felicitat la nostra senyoreta; i al final ha baixat perquè s'estava fent pesada.
Per sort hem arribat al zoo. Tots teníem tantes ganes de baixar que per poc no ens atropellem els uns als altres. I la Srta. ens ha tornat a renyar (a vegades quan no estem a classe és posa una mica nerviosa la Srta.)
Abans d'entrar a veure les feres, hem esmorzat davant d'un llac molt maco. Ha estat bé. Hem menjat, hem jugat a fet i amagar, en Pau s'ha mullat mig anorac al llac. Abans de marxar, els professors han repassat el terra, bé ens l'han fet repassar a nosaltres, per si hi havia algun paper o deixalla, però no, tots hem estat d'allò més nets. Bé tots no. En Pere i la Magalí s'han deixat la boleta de paper de plata sota un banc, però la Júlia els l'ha recollida.
Ens hem tornat a posar en fila de dos en dos i hem entrat. Primer hem vist els elefants, després hem anat on eren els micos, i a un lloc ple d'ocells de colors ben vius. I se'ns ha fet tard per a l'actuació dels dofins i hem hagut de córrer. Allà ens ho hem passat pipa. A en Pau, que tant sí com no s'ha volgut asseure davant, els dofins li han mullat l'anorac i la cara, i hem rigut molt.
Tot anava molt bé fins que hem sortir de veure els dofins. Nosaltres, que som molt obedients, hem sortit de dos en dos i ben organitzats per la porta que ens deien, però es veu que els professors s'han despistat i quan hem sortir ja no hi eren.
- I ara què fem?- ha dit la Magalí, que és una mica figaflor.
- Doncs els esperarem aquí; "si us perdeu no us moveu de lloc"- ha fet la Júlia imitant la Srta. Ma. Mercè.
- Però els qui s'han perdut són ells!- ha protestat la Lia, amb raó.
Al final l'Òscar, tot seriós com sempre, ens ha donat la solució. Així que hem anat al punt d'informació, tots junts eh!, i hem fet que la senyoreta que portava una targeta avisés pels altaveus que se'ns havien perdut dos professors i que els esperàvem allà mateix.
Han arribat al cap d'un moment suats i vermells. Han explicat que els han fet sortir per l'altra porta per venir-nos a buscar.
Jo crec que tardarem a fer una altra excursió. Haurem d'esperar que els professors s'aprenguin totes les sortides perquè no haguem de tornar-los a cridar pels altaveus.
Gemma Montoya i AlbaredaEl Masnou, 21 de novembre de 2004