note molta passió i molta força en la teua poesia, em sembla un mantra de poder....
cal molta energia per a serrar l' acer. anim!!!!

sentint, escoltant, navegant, anant i venint......descansant, només dir-te què sentit un calfred llegint el teu poema

ge, tu, anava l´aigua darrere taula, tot l´arròs gitat; vicèntico, quan em passes el camp de rotovator?,
s´amagava darrere el canyar, ¡el tio imbècil!, i clar, ningú el trobava.
tots treballant i ell cagant, més d´una hora,
geeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!

anava llegint a l'atzar relats i de cop i volta m´he trovat davant del teu, en un primer moment m´ha agradat la descripció que fas dels personatges. després la madureça en les paraules, continua aixina

em sembla fantastic això què dius,
sembles un monjo zen. pense què s´amaga molt de contingut util darrere de les paraules que escrius. un abraç des del país valencìà

pensa que la vida és anar morint, i que la mort és necessaria per anar vivint. cal morir cada instant, cal sentir-se viu cada matí, fes-te amiga dels teus fantasmes....escolta´t....una vegada crehues la foscor, podras gaudir molt més els colors. anim!!!

molt bé, molt bé , l´has clavat!!!!!