Em fa sentir molt bé llegir aquest relat. De joveneta en Pedrolo em va fer plorar amb el mecanòscrit. Avui, tu, recordant-me'l, m'has fet posar la pell de gallina. Sempre he pensat que bonic que seria poder anar a la platja sense mals rotllos, despullats o vestits, relaxar-se, respectar-nos. Aquest relat no sé si és utopia, futur, o potser present.
M'ha agradat molt, molt i molt, i si no fos perquè, ho confesso, em vull votar a mi mateixa, de segur que tindries el meu vot.
Espero seguir-te llegint, i si no guanyo jo, almenys que siguis tu.