D'entrada hi ha dues histories molt clares que són la que explica el protagonista sobre la seva infantesa i la tragèdia que pateix el protagonista per la seva malaltia, però també he trobat una història d'amor i tendresa en la relació d'aquesta parella que sembla que dura de fa temps, una història de supervivència i d'adaptació a les circumstàncies.

M'ha agradat que facis servir les cançons de Serrat com fil conductor i que a la vegada no interfereixi en la història. A mi m'agrada molt Serrat i lliga molt bé amb el barri.

És un relat molt emotiu i la historia que explica el noi reflecteix la vida de nen de barri (no soc del tot imparcial perque hi vaig viure de petit al Poble Sec i encara que no em movia per la mateixa zona sí que recordo jugar molt al carrer i el camp del Poble Sec on jugavem les lligues escolars).

El llenguatge, bé. La noia explica la història amb un to molt íntim, com si fos un diari, mentre que l'estil del noi és més adornat, com si estigués explicant un conte. El canvi entre els dos és subtil però suficient per distingir ambdues histories (les cursives t'han jugat una mala passada ???).

No m'esperava que acabes tan trist, encara que des del principi se sap que el prota esta malalt de càncer, però crec es un final molt rodó.

M'ha agradat molt.

kOns.