M'ha semblat un poema preciòs, la intensitat del qual va augmentant conforme vas avançant en la lectura.
La descripció que es fa de l'amor, la sensació d'estar enamorat, l'enyorança, les sensacions...
És increible com el fet de llegir quelcom pot fer-te viure sensacions.
"Perquè quan em dius adéu, em sento absent...
i torno a contar els minuts i les hores per tenir-te... perquè ets tu"
Francament, genial, i el que em sembla molt positiu és que l'autor, en Pep, sigui tant jovenet. Endavant, segueix així que és un plaer saber que el nostre païs té gent com tú.