SOMNIS

Per la Isona en primer, i per Sant Antoni en segon.

També per les teves històries

Somnis. La vida l’hem de prendre tal com ve.
Diuen que si sabéssim el nostre destí no sabríem viure... possiblement sigui una gran veritat.
Relat que ens mostra unes grans esperances... Esperances truncades... El que no es trunca però, és el teu ritme narratiu.
—Joan—

...és així d'ingrata moltes vegades. El demà és incert i l'avui s'ha de viure encara que moltes vegades, com passa en el teru relat, no estigui ben bé a les taves mans aconseguir-ho.
Moltes gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada.

M'alegro molt que estiguis bé! I no hi ha problema, estic participant en el melorepte del Leonard Cohen. Te'l podries mirar i participar. El vídeo és genial.


Sergi

has conduït (mai més ben dit) el relat de realitat de dues persones desconegudes cap al desenllaç dur i trist, molt trist, que suposa la ruptura no tan sols dels somnis, sinó de dues vides. Una que estava a punt de tornar a nèixer. L'altra amb somnis i il.lusions per endavant. Malauradament la carretera ha trencat molts somnis, tant de víctimes com de tots els del seu voltant.
una abraçada literària

Ens sorprenem gratament que la vida té regals inesperats per donar-nos de franc.
Un plaer llegir-te.
Anna

... m'ha agradat, és molt tendre, però quan he llegit al final m'he quedat glaçat per la realitat que suposa i que cada dia com sabem ocorre.

El primer sembla de best-seller ( ara sense jo fer cas del final ) i sembla bonic, també.

Jo gairebé no he tingut l'oportunitat de viatjar en ma vida, però ho espero, tinc trenta-tres anys i m'agradaria conèixer llocs especials. Ara vaig sempre per Sabadell amb bicicleta i vaig amb molt de compte, si algun dia tinc la sort de poder conduïr sé que sóc prudent, però també que es cometen errors i que jo el puc cometre, i és que la prudència val per a tot però és fàcil equicocar-nos amb qualsevol petita cosa, fins al punt de l'esfereïdor final del teu relat, tan sorprenent com sobtat, esfereïdor i realista. No et negaré que quasi m'he espantat, i és que repeteixo, és molt sobtat, el final.

Una abraçada, Nonna.

... jo veig la política com un partit de tennis on som el públic tal com coloms que es mengen les engrunes que ens tiren des de la pista perquè nosaltres poguem anar tirant, amb els nostres esforços i feixugueses, i fora de la pista hi ha la guerra, la gana, etc. on no hi podem compartir engrunes perquè ens barren la porta de sortida de la pista. És trist, però sigui com sigui hem d'anar tirant, tristos o feliços, doncs fent de públic del partit de tennis tenim paradoxalment la "sort" de recollir i anar fent, hi ha qui més per bé, hi ha qui més per mal. Al cap i a la fi, humans ho som tots, però lògicament naixem i vivim en condicions diferents, més properes o més llunyanes.

T'agraeixo moltíssim el teu comentari, Nonna!


Sergi

Una història narrada des del cor, Nonna_Carme, com totes les teves.M'ha agradat molt.

Quants i quants somnis ha esvaït la carretera...M'has fet recordar un fet que vaig viure de molt a prop; l'accident que va tenir el meu gendre amb un motorista en una corba de la carretera. Sortosament, ell va sobreviure, però el noi de la moto va morir a l'acte; no el coneixíem tot i que era del poble, però vam saber que li faltaven pocs dies per casar-se. Un altre bell somni trencat...

És enorme la tristesa que sentim quan passem ara per aquell lloc, sempre hi ha un ramet de flors de l'estimada que va haver de deixar.

Un petó,

Pilar

per compartir

una abraçada
joan

Un escrit encisador, trist i real, molt ben conduït per l'autora. Felicitats!

La Maria i el Jordi, la cara i la creu,
esperança desprès del dolor, dolor despietat
Així es la vida, Nonna, com tan be la dibuixes, un plaer llegir-te en vers i en prosa
una abraçada i fins aviat bonica.

és un relat curt que es fa gran en expressió i com dir-ho, que corprèn fins al final i ben fons. En pocs mots ens saps descriure perfectament l'ambient, els somnis, la fatalitat. Com en totes les vides, unes lligades amb les altres, de tal manera que el goig i el dolor es trameten continuament en totes direccions. M'ha agradat molt i m'ha impactat. Una abraçada molt gran

a

I els somnis es queden en el món d’allò no realitzat mai, ja que la imprudència o l'excès de confiança d’un o l’atzar que fa coincidir dues vides en un moment inoportú, les talla d’arrel.
I, com aquest cas, tants i tants, que no són realitat, sinó “el pa de cada dia”, malgrat saber-ho, malgrat ser avisats, ...
Una bona lliçó implícita, Nonna!

T’agraeixo molt la felicitació en el dia del meu sant: aquests detalls ajuden a que un dia sigui una mica més rodó, t’ho ben asseguro.

T’envio una abraçada de tardor,
Unaquimera

Ens descrius amb paraules escaients i amb estil de gran narradora dues situacions entrelligades, dues vides de les quals només en sabem les il.lusions que queden truncades per un accident. Però queden truncades totes dues perquè només al final ens reveles la relació. Un relat molt ben portat, amb pols ferm i ofici. Enhorabona!

Un relat fort, dur, cru, real, amb la lliçó de tenir paciència. El voler és molt poderós però quan saps que te la gugues, home, si no és qüestió de vida o mort, doncs espera cinc minuts, que no vé d'aquí, home! Tens un estil que m'encanta, directe, sense embuts, però ple de tendresa i bones descripcions que ens emmarquen perfectament als protagonistes i el seu espai. Que m'ha agradat molt, vaja. Una forta abraçada Nona.

Aleix

És dur, molt dur, però també molt real per desgràcia.
Dues esperances, dos somnis perduts en un instant d'inconsciència.

Un relat engrescador i molt ben emmarcat en la presentació.
Sempre m'agrada llegir els teus relats, tenen missatge sense càrrega de sentimentalisme.

Una càlida abraçada
Núria

Que n'arriba a ser de capriciós! En aquest cas que ens relates tan bé, Nonna, fa esfereir. Sembla mentida com en qüestió de segons la vida de dues persones plenes de projectes, de somnis es volatilitza, com molt bé dius, per culpa d'una imprudència.
Un relat molt dur però molt ben trobat, i al mateix temps convida a fer una bona reflexió: la impetuositat no és una bona companya.
Una abraçada molt forta, i una miiica impetuosa però sense fer mal, eh?

Mercè

aquests dos somnis on ensenyes les dues cares de la vida... els somnis que arriben i els que mai no arribaran... dur alhora que esperançador

una abraçadota ben cordial des del maresme
joan