Maleït Amor! (7a i última part)

Un relat de: Linkinpark

Capitol VII

Tan sols podia pensar en l'estúpida que havia sigut, pobre Ricard, no es mereixia això. Va sonar el timbre. Al obrir vaig veure al Francesc.
-Gemma m'ho he pensat millor i vull continuar eixint amb tu.

Estava molt contenta de tindre'l al meu costat una altra vegada, però jo volia al seu doble, al Ricard, jo el volia a ell. Que estúpida. On estaria ell ara?

FI

Comentaris

  • _shamandalie_ | 06-11-2005 | Valoració: 10

    alaa!! m'he ekivokat, em pensava ke ara el Ricard faria amb la noia de la noteta el que la Gemma havia fet amb ell!! igualment aixi es molt milloooorrr ^^ m'ha encantat!

  • jajaja k wapo![Ofensiu]
    Inflamable | 07-05-2005 | Valoració: 10

    Ha molat eh. Joder, esta tope wapo. Podies fer més punts de vista? (Una tia un xic desequilibrada..). Altres comentaris deien que s'havien perdut i jo ho he entés tot des de el principi. Un relat sobrat d'originalitat i amb un punt de vista jove (Que ja era hora!). Petons!

  • jajajajaja[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2005

    ostres! Bon final! La veritat és que no me l'esperava pas!!! Molt bó!
    Finalment, la Gemma s'adona de que s'ha equivocat i que ha fet mal a una persona que no en tenia cap culpa.
    I al rebre la inesperada visita del vertader causant del seu mal: en Francesc; s'adona de a qui ara vol realment és a en Ricard, el qual està refent la seva vida, amb l'altra noia... que no m'ha quedat clar qui era... suposo que una antiga amiga, que ja el tenia "clixat"!
    jejejejeje

    Està molt bé! M'ha agradat!
    Sobretot la manera en com has valorat els dieferents punts de vista. La veritat és que vist des de tres perspectives diferents, té un contingut completament divers!

    Original!

  • Qmentari[Ofensiu]

    Acabo de llegir els set capítols i molts dels comentaris.

    Em sembla que entre tots els teus seguidors han analitzat tant bé el relat que poca cosa hi puc afegir.

    M'ha agradat l'estructura dels capítols, curts, concisos i de cara al gra, cosa que en un relat "romàntic" es fa una mica estrany, la qual cosa em sembla molt bé.

    Potser hi trobo a faltar una descripció més detallada dels protagonistes (encara que jo, en els meus relats, tampoc m'hi entretinc massa en aquest aspecte).

    Lamento no haver comentat cada capítol com has fet tu amb els meus (Moltes gràcies!), però en veure tants comentaris m'ha semblat que no calia.

    Vinga, a veure quin serà el proper relat. Et deixo, que he de prèmer el botó Enviar

  • (coment:)[Ofensiu]
    OhCapità | 11-01-2005 | Valoració: 9

    Comentar no és gens fàcil, i a més si a un el precedeixen "mestres" com els companys.
    La idea és interessant però podies haver-la arrodonit més. Tot i els peròs, ho expliques força bé. Podies haver donat una volta més al cargol dels sentiments i emocions, però, m'ha agradat. Segueix exrivint i no paris. Una abraçada.

  • Òndia!![Ofensiu]
    Lavínia | 09-01-2005

    És el millor de tot el conte!!

    el punt de vista de la Gemma! O sigui que es queda amb el Francesc, però no el vol ara vol en Ricard que "surt amb una altra". O sigui que la Gemma, al cap i a la fi, tenint el que volia a l'inici, queda amb un pam de nas!!. Força ben ideat!!

    Resum total.

    Tècnicament. El conte està bé. els tres punts de vista, tenint en conte que el capítol dedicat a en Joan, té la funció, segons penso jo, d'anivellar, els punts de vista dels altres dos;
    és una molt bona idea. Perquè la realitat no és la mateixa mai per a ningú. Tothom en una mateixa situació pensem de diferent manera.

    Expressió. queda, a vegades, poc clar perquè la sintaxi resulta confusa. com també queda confusa perquè no aprofundeixes en segons quins personatges i situacions, per exemple, al final del capítol 6è.

    De tota manera tot el relat està força bé. Felicitats i continua escrivint, perquè crec que a tretze anys tens moltes bones qualitats. Aprofita-les i aprèn-ne, mai no et faci por de fer-ho perquè te'n sortiràs de tot el que et proposis.

    Molts petonets, Linkinpark.

  • Genial[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 07-01-2005 | Valoració: 10

    Genial. Un final colpidor... Un, no, en realitat dos finals. Com en els narradors i en els punts de vista que ens els has diversificat, els finals també, doncs has clos dues històries, dues visions de la realitat. Has anat sobreposant imatges fins a crear un quadre i fins al final no hem vist la totalitat. Reitero que hi ha una estructura cinematogràfica que m'ha agradat molt. M'ha agradat molt el teu relat... m'ha agradat molt com crees les imatges i com acceleres el relat, i m'ha agradat com crees intriga, com crees situacions, i com crees ambients.

    Estic d'acord amb la Llibre que algunes expressions i situacions potser son un pèl exagerades, i que en molt pocs instants semblen concórrer sentiments molt profunds, també és cert que a la adolescència, etapa d'aquest parell, les coses sempre semblen més difícils, i profundes del que poden ser en realitat... i potser és una fórmula per mostrar això.

    Per altra banda és cert que a vegades ens creem imatges del que volem veure i no saben percebre el que de veritat hi ha a sota. I això és el que sembla que li ha passat a la Gemma, que volen veure al Francesc enyorat, no percebia al Ricard que realment li agradava, i quan s'enfada amb el Ricard potser ja ho veu que potser és per que li agrada més del que vol reconèixer. La idea que per ser massa intel·ligent ( o massa estúpid, o massa alt o massa baix o massa xerraire o massa silenciós) pot ser la causa de no trobar una companya, es pròpia d'una persona insegura de si mateixa i no és una idea tan estranya.

    I si Shuhua, al final la Gemma s'enamora del Ricard. Je! M'alegro que no li surti bé.

    Et felicito per últim cop desprès de comentar el teu últim capítol. Com tots, hi ha coses que em de millorar, però en conjunt aquest relat m'han fet veure que hi ha fusta. Espero poder seguir llegint moltes coses teves. Un petó molt gran.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 03-01-2005

    7a part

    Un final de relat... peculiar?, curiós?, sorprenent? No sé quina és la paraula més adient.
    A veure si ho he entès:
    Primer: la Gemma es penedeix de la manera com ha tractat al Ricard.
    Segon: la Gemma s'alegra de refer la relació amb en Francesc.
    Tercer: la Gemma, en realitat, ara vol estar amb el Ricard
    Quart: la Gemma... es fot!
    Ostres! Un bon final: et quedes amb el públic. O no. Però amb mi sí que t'has quedat. En veure que era el darrer capítol, m'esperava una altra vegada la narració en primera persona en boca d'en Ricard. I m'esperava veure el que he insinuat en el comentari del capítol anterior: que en Ricard pretén fer amb la noia amb qui ha acceptat sortir el mateix que li han fet a ell.
    Però no! No és això el que ens expliques. Molt bé! Trenques les expectatives del lector. Crees sorpresa, i això està molt bé, en narrativa. És la manera d'aconseguir l'atenció del lector.
    O sigui que, tot fa pensar que la Gemma continua amb el Francesc malgrat que ara ja no és la persona amb qui vol estar... i potser que en Ricard, ben lluny en el mapa, també comparteix el seu temps amb una persona que no és la que ell prefereix (tot i que, si aquesta era la intenció, si això era el que volies reflectir, potser no queda prou clar, perquè al final del capítol anterior el Ricard accepta sense emoció sortir amb la noia, però no vol dir que no els vagi bé). Però mantenint aquesta probabilitat, tot plegat ens porta a la idea que ningú no perd i ningú no guanya. Que ningú no està amb qui vol.
    Ostres, Linkinpark! Quina visió més pessimista de la vida i les relacions, no? De veritat ho creus així, o tot just és una narració on no t'has implicat? Bé: tant se val! El que importa per fer el comentari és allò que es diu en el relat i com s'explica. No la vida de l'autor o autora.

    Només per acabar (perquè dono per finalitzat el meu comentari de "Maleït amor!"), algunes consideracions (aquest cop no dic un parell perquè no tinc ni idea de quantes seran).
    La història està ben pensada i en general ben estructurada: noi "diferent" que per fi descobreix l'amor, noia "dolenta" que ve d'una aventura dolorosa i es vol venjar, noi que s'enfonsa, noia que es penedeix, i final: ningú està amb qui voldria.
    Els capítols, deixant a banda la brevetat d'alguns d'ells, són clars exemples d'exercicis de taller literari (explicar una situació des de diferents punts de vista), i arraconant alguns aspectes que t'he comentat, te'n surts prou bé. Et col·loques dins el personatge a qui li toca parlar i proves d'escriure com parlaria el personatge. Molt bé.
    Set capítols? És una estructura com una altra, però penso que en alguns casos són massa curts (insisteixo, no perquè tots hagin de ser iguals, sinó perquè el que expliques necessita més text: algunes accions o reaccions queden poc definides).
    Sobre els finals... (sí, ja ho sé, m'he passat molt, amb la meva insistència). Com deia: sobre els finals, en tens un parell o tres o quatre (ara no ho recordo), de molt aconseguits. I en els altres, no és que el final no sigui bo, sinó que el desaprofites. Per a mi, un final de capítol no ha d'acabar amb una història. Cal que quedi una mica obert perquè el lector necessiti fullejar o llegir les següents línies. Has de crear la necessitat de lectura. És vital.
    I sobre els aspectes més purament formals... bé, fins al moment no havia dit res. Però és perquè penso que això és important en funció del que vulguis fer amb l'escriptura. Si vols provar de dedicar-t'hi... cal que vigilis més. Ja no només l'ortografia, sinó detalls com la repetició de paraules, la puntuació... Però tot això s'aprèn. El que no s'aprèn és el que tu has fet, el que has demostrat amb aquest relat: que ets capaç de construir una història complexa i fer-nos-la assaborir des de diferents punts de vista, des de l'experiència dels diversos personatges. Et poden ensenyar tècniques d'escriptura, però el do que has utilitzat per escriure "Maleït amor", aquest do és teu i ben teu. Tu decideixes què fer amb ell.

    Felicitats, Linkinpark! M'ho he passat bé llegint-te. Gràcies per aquest relat i disculpa si en algun moment he resultat massa dura, obsessiva o primmirada. En cap moment pretenia molestar-te ni ferir susceptibilitats o sentiments.

    Salut!

    LLIBRE

  • oooooh!![Ofensiu]
    pivotatomic | 03-01-2005

    Bé, ja he vist que has optat per un altre final al que jo havia albirat (és que, després de llegir la teva carta als reis t'havia pres per una mica més pervers ;-)

    Aviam, el teu final em sembla previsible... però no tant. El resultat és que ningú és feliç, encara que tots tenen novio. Però cap d'ells està realment content, oi? Això és, segurament, el millor del desenllaç.

    Després d'haver llegit tot el conte d'una tirada, coincideixo amb algun altre comentari en que el millor és el gir del capítol II A tot el conjunt, li posaria un 6,5, més que res per algunes de les coses que ja t'he comentat abans. La historia està prou bé... però no n'hi ha prou amb la història. L'estil és la mare dels ous en això d'escriure (o, com a mínim, si el que es pretén és escriure bé).

    Espero que no sigui veritat això de que ja no publicaras res més després d'aquest conte. Seria una llàstima.

    PS. Per cert... no sé si ho sap el Ricard, però els llestos potser no triunfen quan en tenen 15. Ara, quan en tenen 30... es posen les botes. Digues-li si el veus per allà...

  • Típica ...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-01-2005

    ...narració d'adolescent, que utilitza molt bé els recursos literaris i l'estil propi de l'edat.
    Interessant.

  • pèrdix | 21-12-2004

    Hola noi!
    Està ben pensat el relat, això de combinar els diferents punts de vista d'una mateixa situació. Sobretot en els dos primers capítols deixa molt bon regust. Després penso que t'has precipitat una mica i els diàlegs es fan una mica previsibles. Però bé, el plantejament del relat és molt bo i original.

    Jo t'animo a seguir experimentant Linkin (et puc dir Linkin? ;-) ) ,sense por.


    Moltissimes gràcies per la visita exhaustiva per la "meva obra" i per TOTS els teus comentaris

    Que vagi bé, noi!

  • Ai, no sé[Ofensiu]
    Biel Martí | 15-12-2004 | Valoració: 8

    Ai, no sé què dir exactament, i a més dubto poder ser breu, però ho intentaré. M'he llegit la història d'una tirada (es pot comprobar mirant les dates dels comentaris) i ja t'he dit en un d'ells que el segon capítol millor que el primer. Bé, a nivell personal i sense voler aparentar ser ningú, segueixo pensant que el segon capítol és el millor, deixa portes obertes i ofereix moltes possibilitats, que es tanquen i limiten amb els següents, potser donant-ho tot massa mastegat. El fet final, que ell se'n vagi amb la noia que sí el valora i ella torni amb l'ex volent estar amb l'altre, em sona una mica a moralina, a venjança del protagonista (l'autor potser?) sobre un algú que li ha fet mal, com dient: veus, s'ha fet justícia i ara tu em vols quan no em pots tenir.

    Però aconsegueixes enganxar el lector, això sí, i el personatge d'ella m'encanta (de la dolenta, of course, que sempre he preferit els dolents).
    Suposo que ja imagines que els meus comentaris són només amb intenció constructiva...

    Biel.

  • Molt bo![Ofensiu]
    ximxim | 04-12-2004 | Valoració: 9


    M'he llegit les set parts d'una tirada i l'he trobat divertit i proper. Els capítols són potser una mica massa curts si els publiques d'un en un, però llegits així seguits va molt bé. Sí que n'hauria de prendre nota, el Vicenç, que mai tinc temps de llegir-me un escrit seu sencer!
    El final, genial!, encara que sembla que ningú s'ha fixat que el Ricard, després del desengany, li diu que sí a la noia que no coneix (ho fa per passar l'estona, o farà com la Gemma, potser es venjarà de l'altra??). En tot cas, mostres molt bé les contradiccions que tan sovint tenim tots, i més en l'amor. Molt bé!

    Mercè

  • Shu Hua | 01-12-2004 | Valoració: 9

    Doncs m'havia equivocat. Però aquest final m'agrada més. El que sí havia encertat és que la noia s'enamora de debò. Una mica tonta i amb mala llet, la veritat. El noi és més conseqüent. Jo no crec que les dones siguem més complicades, és l'ésser humà, el complicat. `Però aqeusta _Gemma teva no és que sigui complicada, sino que és una malparida i, a sobre, tonta, que ni això fa bé.
    En fi, el relat m'ha agradat, història interessant, capítols curts i fàcils de llegir.
    Una abraçada
    Glòria

  • A vegades les aparences enganyen.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 30-11-2004 | Valoració: 9

    El teu comentari a UN NADAL SENSE TU afirmes al Sergi que es molt forçat, creume no et facis jutje perquè posaries molts inocents a la presó, tot el que dic a l´escrit és viscut terriblement, la Nuri tenia 24 anys, va marxar a treballar i ja no va tornar.

    A part t´haig de dir que escrius molt bé, endavant.
    Orchid

  • Està bé [Ofensiu]
    agent secret | 30-11-2004 | Valoració: 9

    Trobo que és un bon text. M'hs sgradat. Continúa així

  • Interrogant final[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 20-11-2004 | Valoració: 10

    Però de previsible resolució.
    Comparteixo pis a BCN amb una majoria femenina. Sovint ens discutíem (amigablement, és clar, i amb la meva derrota sempre a la vista) sobre si les dones són més complicades que els homes o a l'inversa. No m'agrada per descomptat fer aquestes generalitzacions, però és un tema massa fàcil com per no acabar-ne parlant.
    Bé, aquest relat semblaria donar-me la raó, no? jeje Bé, la qüestió és que has mostrat un personatge complex (com la vida mateixa, ben mirat) i, si t'he de ser sincer, sense gaires escrúpols. Pel que fa al Francesc, l'amor és cec, això és ben veritat. Algun dia potser maleirà aquest amor, certament. Per més que sembli en aquest epíleg que es pugui canalitzar de nou; però es veu a venir que no funcionarà, en cas que així sigui, perquè la Gemma, realment, estima en Ricard.
    Serial ben redactat i en capítols, encara que uns quants, força breus, cosa que és francament d'agraïr i jo mateix en prendré nota.
    Enhorabona i fins la propera,

    Vicenç

Valoració mitja: 9.3