Maleït Amor! (2a Part)

Un relat de: Linkinpark

II

El dia que el meu cosí Joan va fer l'aniversari, em van dir d'anar cap a Catalunya. Jo que m'acabava de barallar amb el nuvi, no m'ho vaig pensar dues vegades, i vaig anar amb tren d'Andorra a Lleida. Al entrar al pis del Joan, ell em saludà i jo el vaig felicitar. Després van tocar a la porta i Joan anà a veure qui era. Eren els seus amics. Me'ls presentà a tots i a continuació, mentre parlàvem sonà per segona vegada el timbre. Vaig anar jo a veure qui era i resultà ser un noi, força ben plantat, que era molt semblant al meu nuvi que m'havia deixat. Vaig decidir fer, com fos, que ell s'enamorés de mi.
A la festa d'aniversari em vaig asseure al seu costat. Començarem a parlar. Al veure que ha ell li agradaven els llibres vaig començar a parlar de llibres d'amor, volent fer-me la romàntica, però feia anys que no llegia un llibre, a no ser que m'obliguessin a fer-ho en l'institut. Trobava que llegir era una cosa avorrida i que et feia perdre el poc temps que tens de vida.
Aquella nit en una caseta que tenia Joan als afores, mentre els altres veien una pel·lícula prou interessant, jo em feia la culta i parlava de quadres amb ell. Tan sols coneixia La Mona Lisa de quadre, així que vaig dir que era el meu quadre preferit. I resulta que també és pot dir La Gioconda, no en tenia ni idea. A ell li agradava L'últim sopar de Da Vinci. Jo creia que era alguna cosa relacionada en la Bíblia i es veu que era un quadre.
Cada vegada m'agradava menys, però és pareixia tant al Francesc, el meu ex, que necessitava que m'estimés i després deixar-lo per poder fer-li mal. El Francesc me n'havia fet molt, de mal, i jo em venjaria amb algú, encara que tan sols fos com ell físicament.
Aquella nit li vaig agafar la mà. Estàvem a les fosques i ningú ho va veure, per sort, no volia que ningú penses que m'estimava aquell noi.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Molt bona aquesta segona! Trobo genial el fet de presentar la història des dels dos punts de vista dels protagonistes, una manera fantàstica de saber tots els detalls, i de veure les intencions de cada un.
    T'he de dir, que al principi pensava que m'havia equivocat d'història, ja que no entenia res, perquè m'he preguntat: Ostres, però no era un noi el cosí del Joan? Així com és que l'ha deixat al nuvi??? jajajajaja Però després ja he vist, que el que passava és que aquesta segona part estava narrada des del personatge de la noia (bastant cabrona, per cert! ;) ).

    I ja et dic, que ho he trobat genial el fet de explicar-ho així.

    Vaig a seguir!!! ;)

  • Coment:[Ofensiu]
    OhCapità | 11-01-2005 | Valoració: 9

    Aquesta segona part està millor que la primera. Felicitats. És més clara, ràpida. Interessant mostrar els punts de vista diferents dels personatges.

  • bona!![Ofensiu]
    Lavínia | 08-01-2005

    aquesta segona part, és millor que la primera perquè en poques paraules expliques el punt de vista de la Gemma, una noia que està una mica desencantada perquè arrossega una experiència negativa i veu en el noi 1r.una semblança amb l'antic nòvio i 2a. unes ganes de voler quedar bé davant d'aquell que creu que és una persona amb més cultura que ella, però que no sent res per ell (per això ni tan sols se'l mira en agafar-li la mà!!) L'ultilitza, doncs?.

    És en aquest punt que trobo el relat bo, per a diferència de caràcters que expliques: en el primer la ignorància que sobre aquests temes amorosos té el noi i 2n. la complexitat del caràcter d'ella.

    Està ben treballat!!

  • La setmana de... SORPRENENT[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 07-01-2005 | Valoració: 9

    Sorprenent i intrigant canvi de registre d'un to melangiós a un to dur i cínic, impropi gaire bé d'un personatge tan jove. Tornen a sorprendre personatges amb característiques gaire bé adultes. veure com el dolor, i la venjança ja son pròpies a aquesta edat fa pensar molt. Tanmateix el gir no es només de registre i de format sinó fins i tot de narrador... o no? no ho sabem encara si hi ha dos narradors o es el noi el que ens explica el que pensa que sentia la noia, o al inrevés, i aquest fet pot ser molt clarificador.

    En quatre ratlles sense descriure sentiments, de nou, només fent-los palès, ens has posat en situació. Tens una capacitat molt rica de crear ambients i imatges. Els dos punts de vista, les dues realitats francament enriquidores, i a demés crees de nou un clímax una necessitat de continuar de esbrinar el futur d'aquesta relació, un interès per conèixer el desenllaç que ens convida a seguir llegint.

    I fins i tot ara que ho veig en conjunt no se si ho vas fer expressament o si t'ha sortit així però crec que el fet que el primer capítol fos més lent, furtiu i melangiós i aquest ràpid i dur crea una evolució del text que t'atrapa.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 03-01-2005

    2a part

    Quina meravellosa segona part! Aquí presentes les mateixes escenes del primer capítol, però ens ho expliques des del punt de vista de la noia, la Gemma. I és aleshores quan ens adonem que tot el que hem llegit no serveix de res, perquè la realitat no és sempre la mateixa.
    Deixant de banda el canvi formal de punt de vista, que està molt aconseguit (i més endavant en parlaré), el que es mereix un aplaudiment és el missatge subliminat que exposes: les coses no són el que aparenten. Genial!
    Envers el que deia, el canvi formal de punt de vista, repeteixo que està molt aconseguit i que a més el tractes amb ironia. Una ironia que cal col·locar com a part inherent del caràcter de la noia. O sigui que, una altra vegada, no ens descrius a la Gemma, sinó que ens la mostres mitjançant els seus propis comentaris.
    A més, vas descabdellant la troca amb cura, amb detall. D'entrada, sobta que la Gemma, només en veure el noi (del qual encara no en sabem el nom), decideixi "fer, com fos, que ell s'enamorés de mi". En un principi, el lector pensa que és perquè li recorda el seu xicot, i que per això intenta agradar-li (li parla de llibres malgrat que no suporta la lectura, defuig veure una pel·lícula d'acció que li agrada per estar al seu costat, conversa sobre art sense tenir-ne ni idea... -i tot això, repeteixo, ho fas amb un punt d'ironia molt ben controlat--).
    Però al final, una altra vegada, ens deixes en un moment culminant: descobrim que la Gemma només vol venjar-se del mal que li han fet. I la seva víctima és el noi que acaba de conèixer.
    Me'n vaig a la tercera part. Fins ara!

    Salut!

    LLIBRE

  • Brillant![Ofensiu]
    pivotatomic | 03-01-2005 | Valoració: 8

    Ahir a la nit estava veient un capitol de "Porca miseria" on un personatge explicava a un altre el que es un gir. Doncs bé, tu n'acaves de fer un francament brillant. Després de començar la historia amb tendresa i ingenuitat, de sobte la princesa del conte resulta ser tota una bruixa! Fantàstic!! (i a la vegada, tremendament real, em temo).

    M'encanta com vas agafant totes i cadascuna de les situacions màgiques de la primera part i les esmicoles al veure-les des del punt de vista de la noia...

    Tornant a allò de la fluidesa que et deia a la primera part. Des del meu punt de vista, parlant amb termes cinematogràfics, a aquesta seqüència li sobren plans "Al entrar al pis del Joan, ell em saludà i jo el vaig felicitar. Després van tocar a la porta i Joan anà a veure qui era. Eren els seus amics. Me'ls presentà a tots i a continuació, mentre parlàvem sonà per segona vegada el timbre. Vaig anar jo a veure qui era ...". Et poso un exemple de com ho hauria resolt jo: "Tot just acabava d'arribar a casa del meu cosí i encara no havia tingut temps de felicitar-lo, quan els seus amics van trucar a la porta. Me'ls estava presentant i el timbre va tornar a sonar. Jo era qui estava més a prop de la porta. Vaig obrir i...". No sé si m'explico, però crec que així dius el mateix i suprimeixes accions supèrflues. La teva sol.lució no és pas incorrecte en absolut, però... No sé, digue'm que en penses.

    Confirmo la meva impressió de que tens pasta de gran jugador, companyer. Em moro de ganes de veure com segueix això...

  • Àcida venjança[Ofensiu]
    Biel Martí | 15-12-2004

    Àcida venjança de la noia, em sembla molt bo el fet d'anar comentant la història des dels dos punts de vista, ja sabré, en el tercer capítol, si n'hi ha més o si s'acaba l'alternança. Potser afegiré, a mode de comentari dins el comentari, que la visió de la noia és la que té el noi de tot el que va passar, no sé si m'explico. No serà, dic jo, que el noi imagina que la noia pensava això, ja que com imagino que acaba malament la cosa, el temps li ha fet mal i necessita justificar-se... He de reconèixer que la forma d'enfocar aquest segon capítol m'ha donat més impuls per seguir, perquè el primer el vaig trobar més fluix.

    Biel.

  • quina mala llet![Ofensiu]
    Shu Hua | 01-12-2004

    Amb una mica de retard, segueixo llegint aquest relat. Evidentment, ara entenc allò de "maleït" i, evidentment també, em vaig equivocar en dir que la mà no era de la noia. El que m'imagino ara és que la noia s'acabarà enamorant. Bé segueixo

  • AtzaVaRa | 28-11-2004

    Ostres, ostres...ara sí que aquesta segona part m'ha agafat desprevinguda! A veure com continua...ara m'han agafat més ganes de llegir-los tots!
    Una abraçada.

  • Jajajaja[Ofensiu]

    M'ha encantat aquest "segon punt de vista"! Ahir vaig veure el capítol d'una sèrie (no en segueixo gaires, perquè la que m'agradaira, la sra. Fletcher, la fan a la tarda, quan jo tinc classe) que es diu De moda i resulta que la trama era similar a aquesta situació que planteges. Bé, només similar, eh? Resulta que "s'havien invertit els papers dels tòpics": ella només volia sexe i ell volia alguna cosa més.
    No m'imaginava que hi donaries aquest tomb! Ara comença a prendre consistència això del "maleït"...
    Moltíssimes gràcies pels teus dos comentaris i pel vot a l'Enigma d'Almirna! Celebro que t'hagin agradat i, en el cas de No m'espereu al meu funeral, hagis arrodoni a l'alça, "com en els euros" jejeje
    Salutacions i no t'amoïnis massa per la ortografia, que ni m'hi he fixat en aquest cas!
    Fins la propera i de nou moltes gràcies,

    Vicenç

Valoració mitja: 8.75