Maleït Amor! (1a part)

Veig que t'agrada publicar les històries per parts, de fet s'agraeix, ja que si no tot junt es fa pesat a vegades.

Com que els teus relats s'agrupen en tres històries: La de la Carta als reig mags (ja comentada) i El Far, i aquset actual Maleït amor!, he decidit comentar-te tota una, ja que, ja que la començo, doncs la llegeixo tota, que si no, quina poca gràcia, no?

Per ser l'inici està força bé. Introdueixes una història que pot donar molt de si, i pot donar lloc a moltíssimes situacions interessants.

(Anem a seguir...)

Realment estas enamorat de la Gemma, es una história molt bonique d'amor, de las que no es veuen gaire.
M'agradat perqué es molt tendre, seguire lleigint aveure que pasa.

Presentes una situació d'amor-desamor-amor i no sé què m'ha passat però deixant a banda els peròs que ja t'han comentat els companys relataires, m'ha agradat força.

Vejam: Abans de res , demanar-te disculpes perquè abans d'anar-me'n a Sevilla, vaig tractar-te com si fossis una noia i veig que ets un noi (sempre em passa el mateix!!).

Aquest primer relat, que pel que me n'he adonat està inacabat, sembla que facis la introducció d'un relat, amb la presentació de dos personatges un que és un adolescent ("de fa temps"), per tant semba que escriguis d'algú més gran que tu mateix, i una noia, la Gemma, que de primer no agrada al personatge masculí, però que li fa sentir tota mena de sensacions i reaccions quan ella, ajeguda al seu costat, li agafà la mà. Aquesta descripció de la sensació que produeix al personatge, la trobo molt ben explicada, però no m'atreveixo a fer-te cap valoració més perquè necessito llegir tot el relat. Com a plantejament, però, està prou ben aconseguit, ancara que sols és la visió del noi.

Entre en Pivotatòmic i Llibre és difícil dir res de nou, i per altra banda és cert que cal llegir cada una de les parts per poder copsar el relat en la seva totalitat.

Tanmateix crec que puc començar a dir que coincideixo amb llibre que fas una introducció de dos personatges curiosos i encisadors, molt tendres, i estranys... i ho fas en imatges i no pas amb descripcions, al mostrar les seves converses sobre art, les seves afeccions literàries ect, que ens apropen als personatges sense necessitat de descriure'ls perquè ja crees una imatge i crec que això és important. Hi ha poca gent que no caigui en llargues descripcions, i que no necessiti fulls i fulls per posar en situació al lector, i tu ens has situat molt bé en un instant.

Es cert que hi han frases que no s'acaben d'entendre, i potser llegir un altre cop el relat a vegades pot ajudar. Al hora de la fluïdesa crec que et podria ajudar escriure oracions més curtes, amb més pauses, que fan córrer el text més ràpid i faciliten la lectura.

De totes maneres després de llegir la teva Carta als reis, penso que potser aquest primer capítol d'un relat més llarg també suposa un aprenentatge, doncs a la carta escrius de forma fluïda i molt estètica. I aquí també se't veu la fusta en molts paràgrafs.

Es un relat que m'ha sorprès perquè ets capaç de posar-te fora de la adolescència mirar-la amb distancia y descriure-la, i descriure els sentiments que en aquesta etapa son intensos i de vegades son difícils de destriar. Felicitats.

En aquest cas gairebé no m'atreveixo a valorar-te sense haver llegit els altres capítols. De tota manera jo també et diria que vigilessis les incorreccions i les repeticions. Mai s'ha de tenir cap pressa... encara que sempre és molt fàcil criticar els altres... De tota manera jo et diria que a part d'aquests petits defectes la història és força interessant. Hauré de continuar llegint..

1a part

Primer de tot, i abans de començar amb el comentari, voldria puntualitzar un parell de coses (o tres, no ho sé, perquè sempre que faig aquesta observació acabo enumerant tot un seguit d'aspectes). Per una banda que durant "La setmana de... Linkinpark" intentaré comentar-te els diversos capítols de "Maleït amor!", tot i que potser em resulta una mica difícil fer-ho d'un en un. Més que res perquè les set parts formen una unitat (veus, que bé que vaig de matemàtiques!). Però ho provaré, a veure si me'n surto. I per altra banda, aclarir que passaré de llarg el relat "Carta als Reis Mags" perquè en el seu moment ja et vaig escriure quatre línies sobre què em semblava.
Caram! Ho he aconseguit! Només he puntualitzat un parell de coses.
Som-hi, doncs:
Aquest primer capítol ens presenta un noi, del qual encara no en sabem el nom, "especial". En dir "especial" em refereixo a què no s'adscriu als cànons tòpics del que li correspondria per l'edat (voler sortir amb noies només per lligar, mirar pel·lícules d'acció...). I només per aquesta breu pinzellada del seu caràcter, ja crida l'atenció del lector. És un noi diferent.
Aquesta persona coneix, "un juny, l'any no té importància ja que era un any com un altre", una noia que li fa el pes. La Gemma li agrada no per ser bonica, sinó perquè "tenia un somriure embriagador, que et podia animar el dia". I a més i sobretot, perquè amb ella pot parlar.
Fins aquí l'argument del primer capítol que es tanca amb un clímax (cosa molt important en els tancaments de capítols, perquè crea la necessitat en el lector de continuar amb la lectura).
Els punt positius, doncs, i sempre subjectivament, serien: la presentació del noi com a "diferent"; el fet que coneix una noia, la Gemma, que li agrada; i el final de la narració amb un punt d'intriga (no intriga en sentit policíac o de misteri, sinó, com he dit abans, de clímax). I també, cal dir-ho, que ens presentes la Gemma des del punt de vista del noi. O sigui: que no ens descrius la Gemma, sinó que ens la mostres. Una manera molt efectiva de fer entrar els personatges.
Però hi ha altres aspectes que grinyolen, en el text. Per exemple, quan arriben a la casa dels afores i plantegen l'opció de dormir junts, o separats per sexes. El nostre protagonista confessa al lector que hagués preferit dormir separats, però no ens indica el per què. I dic que grinyola perquè el noi que hem conegut amb les poques línies llegides sembla decidit; que no surt amb xicotes perquè té clar el que vol, no pas perquè se senti confús al seu costat; que "havia entrat feia prou temps en l'adolescència", cosa que ens fa pensar que tot això ja ho té superat... No sé, penso que és una idea que caldria aclarir i matisar. O potser, senzillament, escriure-la d'una altra manera.
I fins aquí, el comentari de la primera part.

Salut!

LLIBRE

Hola, Linkin

Començo la teva llarga historia d'amor per entregues i t'he de dir que hi he trobat llums i ombres.

Comencem per les bones noticies: Tot el relat despren una tendresa i ingenuitat francament encisadores. Es dificil no agafar simpatia pel protagonista des del primer moment. I el final (especialment la darrera frase) l'he trobat, simplement, molt bonic.

Ara els peròs. El pitjor és que tens més d'una frase directament mal construïda. No amb faltes d'ortografia (que tots en fem...), sino incorrecte. Te'n apunto algunes: "jo volia tenir al meu costat que tingués les meves afeccions i que m'estimés, no per anar amb el més guapo del poble"... aquí, evidentment, falta la paraula "algú" per donar-li sentit a tot el conjunt.
O per exemple una mica abans, a la frase "Jo no havia tingut núvies, no per què me'n faltes", el correcte seria "faltessin", sino la frase no concorda.
I cap al final tornes a cantar a la frase "Jo com volia parlar amb ella, vam decidir anar a l'habitació per parlar". "Jo" és singular i "vam" plural, tornes a tenir un problema amb la concordancia.
No voldria ser pas repelent, però errades com aquestes són de les que et treuen de la història a patades i fan perdre-li el respecte a l'autor.

Una altra cosa que crec que hauries de millorar és la fluidesa. És dificil d'explicar, però, quan llegeixes, les frases haurien de fluir lleugeres i naturals com l'aigua d'un rierol i, a vegades, en frases com "Jo no havia tingut núvies, no per què me'n faltes, jo tenia unes quantes noies als meus peus, precisament feia dos dies una noia m'havia enviat una nota dient-me que m'estimava, jo li diria que no, ja que no la coneixia de res" el conjunt em resulta una mica trabat. Potser un punt darrera de "faltes" ho milloraria. A més, poses tres "jo" en molt poc espai.. No sé si penses el mateix.

En fi, potser he estat una mica repelent, però ho he fet amb ànim constructiu. Sincerament, crec que tens fusta de gran jugador, però has de treballar una mica més els fonaments.
Una abraçada!

Ai, l'amor, que tant agrada i tan desagrada i tant de tants... Bé, he començat a llegir-te com a deute que tenia pels comentaris teus rebuts, i jo, que treballo amb adolescents, sóc un seguidor de relats d'aquella època (serà que encara no l'he passada, tant vellet com estic?). Seguiré a partir d'avui llegint, encara que tinc poc temps i potser trigo. Com en Vicenç, sóc partidari de valoracions al capítol final.

Biel.

Perdona que hagi trigat tant a llegir-te, però és que no sé què faig amb el temps. Avui he vist un comentari a la cinquena part del "Vampir" i he pensat: el Vicenç, segur. Doncs no. I m'ha fet tanta il.lusió que he pensat que t'havia de llegir immediatament. La feina, que esperi. El teu relat també és curtet, com tu mateix dius, però troabo que així es llegeix millor.
A veure com segueix. Home, això de "maleït"... si tot està a les fosques, també pot ser una altra ma, no? Ja veurem. No sé si els llegiré tots avui, però segur que els acabo.
Una abraçada
Glòria

PD: Jo també valoro els relats per entregues al final.

M'ha agradat molt està molt ven redactat ets un bon escriptor .
Se que nomès tinc 11 anys però m'he afisionat a la lectura!!!

tens tota la raó, faig moltes faltes, però es que en el meu poble es parla fatal, i a vegades escric tal com parle. En el començàrem es una mania que no em puc traure, totes els verbs que són més o menys així ho faig.
Prompte miraré els teus relats.

De maleït, de moment, res de res, que estem en la fase més dolça! Suposo que més endavant entendrem el perquè de "maleït" (encara que qualsevol, jo inclòs, podríem donar-hi alguna resposta).
Única observació: puntualitzacions ortogràfiques. Notaràs que tinc certa "obsessió" pel que fa a aquest tema, i tot i així a vegades he llegit alguna cosa meva després de penjada i la veritat, jo també em podria criticar ;-)
En concret em refereixo a alguna cosa com "lis", accents del passat simple ("començàrem"...). Bé, una ximpleria, pq no ets ni de bon tros dels que en tenen més.
Celebro l'honor de enviar-te el primer comentari! Mil gràcies pels que m'has adreçat, em són molt i molt útils!
I pel que fa a L'assassinat de Milna Grey, tens tota la raó, massa ràpid, potser. De fet l'original, que vaig escriure en francès per presentar a concurs a l'EOI de Barcelona Drassanes l'estiu del 2003, no podia ocupar més de dues pàgines, i ja em passava.
Bé, no valoro mai els relats per entregues fins a l'últim capítol, però per primera vegada a RC faré una excepció perquè el teu primer relat és precisament una entrega, la primera, de Maleït Amor. La valoració és alta però crec que la mereix, el text, i espero que si figures encara que sigui poc temps a la llista dels més valorats, bé, més gent sabrà que has començat a oferir-nos els teus relats!
Una salutació cordial,

Vicenç Ambrós

PD. M'has comentat dos relats dels que celebro molt, com en tots els casos, les opinions dels lectors. Si tu vols, quan puguis (no vull demanar-te tampoc que ho facis necessàriament, per descomptat), m'agradaria tenir la teva opinió de No m'espereu al meu funeral i, sobre tot (insisteixo, SI TU VOLS!) de l'Enigma d'Almirna. Fins la propera!