El Far(II)

Un relat de: Linkinpark

Capítol II

El dia de Sant Joan la discoteca es va omplir de gent amb ganes de fer gresca. El vell del far tan sols podia veure l'entrada de la discoteca, a la qual hi havia un noi corpulent que feia de porter.
L'entrada estava plena de nois joves que insistien en entrar, uns que eren massa petits i no podien i altres que ja eixien, després de tant ballar, però sempre amb un cuny a la mà per si volien tornar a endinsar-se en aquella multitud.
Va poder veure com una parella discutia prop del far. Es barallaven prop de la moto. Ell intentava besar-la, però ella es resistia. El noi li pegà una bufetada i la obligà a besar-lo. Després li donà diverses pastilles d'una bossa i entrà a dins de la discoteca, ensenyant el carnet.
Un parell de trompes van eixir i xocaren contra el noi de les pastilles. S'assegueren a l'arena i començaren a cantar la famosa cançó de La botella de ron. Un jove amb una boina s'apropà a ells i els va abraçar, després se n'anà corrents. Els dos trompes no van fer res per recuperar les dues carteres que els hi havien robat.
Al mar hi havia un noi i una noia que es banyaven nus, ara s'abraçaven i es besaven. Dos joves es masturbaven mentre ho observaven des d'unes pedres col·locades arran del mar.
Un grup de nois i noies eixiren de la discoteca i s'aproparen al far. Ells van començar a besar a les noies. Una parella s'apropà a la porta i van deixar gravats els seus noms rodejats per un cor. Després el noi intentà trencar el cadenat, de la qual la clau la tenia Vicent Gregori. La noia l'animava entre riures. Va aconseguir cridar l'atenció de les altres parelles, que immediatament van anar a buscar una planxa de ferro d'allà prop per trencar el forrellat, que no tardà en caure, ja que era molt vell.
El vell del far, quan va veure que el forrellat no aguantava, entrà dins el rebost i buscà la clau del mateix rebost. Recordava que feia anys l'havia deixada allà dins. Mentrestant els joves pujaven contents les escales que tan sols el vell havia trepitjat en anys.
No sabien que havia algú allà dalt, atemorit de veure a persones, a joves, que li havien fet mal quan ell també ho era. El vellard rebuscava entre les caixes del rebost la clau, i no ho aconseguia, ja que feia temps que l'havia deixada amagada. Quan ja sentia als joves a prop la va trobar, d'una bufada va treure tota la pols de la clau. El vell es posà dins del rebost i el tancà amb pany i clau just abans que el primer noi tragués el cap per la planta on vivia el vell.
Aquest jove va fer un somriure i fou un exclamació. Van començar a passejar per dins del far, xafant la roba de l'okupa. A una jove se li acudi tirar el sac de dormir pel gran forat que hi havia entre les escales de cargol, i la resta assentí animadament. El sac va ser tirar per les escales que al arribar baix va fer un gran soroll.
El vell esperava furiós, i alhora espantat, dins del rebost, però no va gosar eixir. Es van asseure al terra i començaren a parlar a crits de diferents històries que els havien passat. Que tan sols eren interrompides per un bes a la núvia o al nuvi. Allí es passaren un mitja hora, fins que un noi s'alçà per pixar a un racó i al acabar decidí d'anar-se'n, la resta no ho volien, però decidiren fer-li cas.
El vell, que no estava segur de que se'n haguessin anat va esperar allí dues hores, que va ser quan decidí eixir. Va mirar per la finestra a la discoteca observant amb tírria els joves que ara es divertien.

Comentaris

  • donablanca | 09-03-2005 | Valoració: 10

    de moment em posso de part del vell.
    de totes formes podia haver fet acte de presencia, segur que els joves haguessin fugit.

  • El costat fosc[Ofensiu]
    Biel Martí | 24-02-2005

    El costat fosc de la joventut vist per un vell que, sincerament, no em fa bona pinta, sembla tenir alguna cosa fosca, també. Com et va dir en miquel, la cosa es va animant!

  • Això s'anima[Ofensiu]

    Ja veig que vas lligant els temes.

    El faroner, d'observador passiu i llunyà, per poc que no es converteix en una víctima d'aquesta joventut desenfrenada, que només pensa en allò que sempre han pensat els joves, sobretot quan van una mica pets. I si a més son a tocar de la platja, sota la llum misteriosa d'un far... No m'estranya gens, no.

    Aquesta nit, però al pobre faroner li tocarà baixar les escales per anar a buscar el sac de dormir. Què hi farem.