Maleït Amor! (5a part)

Un relat de: Linkinpark

Capitol V

Mai m'havia causat tanta repugnància una escena com la que vaig veure al jardí de la meva casa de camp.
Eren el meu cosí, de part de mare, i la meva cosina de part de pare, besant-se, no per que foren cosins meus em feia repugnància, sinó per que sabia que ella no el volia, o sinó tan sols per l'aspecte.
La Gemma era molt rebel i tan sols volia fer mal. Mai li havien caigut bé les persones intel·ligent, i en Ricard ho era, d'intel·ligent. Alguna cosa buscava en ell.
La prova final va ser la cara de terror que va fer al veure que els havia vist besar-se.
Quan me'n vaig anar ella em buscà.
-Joan, ja deus saber que passa entre Ricard i jo.
-Veritat que l'estàs enganyant?
-Tu no saps el que estic passant, Joan, el meu nuvi m'ha deixat. Necessito a algú.
-Sí però quan deixes al Ricard que? Serà a ell a qui li faràs mal. Si ni tan sols n'estàs enamorada.
-I és clar que no. Odio al teu cosí. És tan intel·ligent que donen ganes de fer-li alguna cosa malvada.
-Sí, pot ser, però és el meu cosí i el prefereixo abans que una cosina psicòpata. Vaig a contar-li que tan sols el vols per anar amb algú.
-Jo tinc gent que vol eixir amb mi com per anar a buscar a aquest. Jo el vull per que es pareix tant al Francesc, vull fer-li mal, com ell me'n va fer a mi.

La Gemma es va desplomar davant els meus peus i va començar a plorar i a suplicar-me que no li digués res.
Ara la Gemma em queia molt malament, s'aprofitava del meu cosí. L'únic que li vaig dir va ser:
-Venjat del propi Francesc, no d'un doble.

I la vaig deixar allí, entrant a casa.

Comentaris

  • Un altre punt de vista![Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2005

    En aquesta 5ª part apareix un tercer punt de vista, l'opinió d'en Joan, cosí de tots dos, amb la qual estic molt d'acord. Té tota la raó, penso que si la Gemma, té tanta necessitat de venjar-se pel que li va fer el seu nuvi, que ho faci amb ell! Si ell és qui va fer-li mal, que si ell mateix també qui ho pagui. No val la pena ferir un altre cor per tal de refer el seu.

  • 3r. punt vista[Ofensiu]
    Lavínia | 09-01-2005

    S'ha d'entendre com una situació pot tenir diferents interpretacions i tot és segons qui ho visqui i com ho entengui.

    La interpretació d'en Joan és del tot lògica quan pren partit pel cosí noi quan s'adona que la Gemma (cosina noia) s'ha volgut venjar de l'antic nòvio en la persona d'en Ricard, sols perquè s'hi assemblen els dos nois!

    S'entén, sols que l'entrada en escena d'un altre narrador complica les coses, perquè l'expressió coixeja. No per res més. la idea és bona, a mi m'agrada força.



  • Tercer narrador[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 07-01-2005 | Valoració: 8

    Un tercer narrador, i una nova imatge, un nou punt de vista. Segueixo amb la meva idea que sembla una estructura narrativa de imatges sobreposades que fan un tot. Aquesta tercera visió externa no dona noves dades al relat... sols aporta una nova visió de la mateixa realitat. Ara bé, si he lloat la teva forma de crear ambients, he de dir que amb els diàlegs no m'ha agradat gaire, no aporten gaire al total del text, i estan fets entre tallats... amb frases inconnexes i que no reflecteixen bé una escena que hauria de ser una mica dura i tèrbola entre els dos cosins.

    Estic d'acord amb el Vicenç, la Gemma no hem cau gens bé... i la venjança és covarda i sense sentit.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 03-01-2005

    5a part

    Buf! Aquí la cosa es complica. Em sembla que barreges temes que no havien estat tractats com a part principal de la història. Fins ara, en tot moment ens has explicat que la Gemma busca venjança en la figura d'en Ricard. Busca fer el mateix mal que ella ha patit o està patint. Deixant de banda si es comparteix o no la idea, es pot entendre. És comprensible. Però de sobte integres un element nou: "És tan intel·ligent que donen ganes de fer-li alguna cosa malvada".
    A veure: sí, d'acord. En el primer capítol ens presentaves un xicot intel·ligent, que no vol la companyia d'una noia només per lligar o no estar sol, sinó que cerca alguna cosa més. Que l'estimin pel que representa, poder parlar, poder intercanviar idees. Si més no, aquesta és la imatge que jo m'havia fet (potser de manera equivocada).
    Però la Gemma en cap moment havia manifestat aberració cap a la cultura d'una forma tan visceral. D'acord: no li agrada llegir, no té ni idea de pintura... Però d'aquí a voler fer mal a una persona pel sol fet que aquesta és intel·ligent... No sé. No em funciona, això.
    Per altra banda, trobo molt melodramàtica la reacció de la Gemma, tenint en compte que és tan "dolenta". Una persona amb les característiques que de moment ens has mostrat, més aviat penso que intentaria entabanar al cosí, el Joan, perquè no desbaratés els seus plans. No ho sé, eh! És només una apreciació personal (i subjectiva, com sempre et dic).
    I ja per acabar... el final! Ostres, em sap greu, de veritat. Normalment no m'hi fixo tant i tant, en els finals. Senzillament m'agraden o em desagraden, m'emocionen o em deixen freda. Però és que els dos primers (la primera i la segona part) estan molt bé. I en els altres trobo que la idea també està força encertada, però els desaprofites.
    Jo no sóc qui per donar consells o dir com l'hauries de fer, però en aquest cas, i sense voler pecar de setciències, et proposo una opció. I cal que tinguis en compte que només és UNA opció, no pas LA opció. I si ho faig, no és perquè vulgui dir-te com has d'escriure, sinó per aclarir tot aquest rotlle que t'estic donant.
    Per exemple, només que afegissis després del "I la vaig deixar allí, entrant a casa.", que just en aquell moment apareixia el Ricard i escoltava aquestes darreres paraules, aconseguiries, penso, dues coses. En primer lloc, deixar l'acció penjada perquè el lector necessiti continuar amb la lectura. En segon lloc, el nexe per enllaçar amb el següent capítol de manera més lògica.
    Buf! Potser que ja prou, no?

    Salut!

    LLIBRE

  • Entra en escena un tercer narrador[Ofensiu]
    pivotatomic | 03-01-2005

    Continuo amb comentaris breus:

    1) Ara fas servir una barreja de números romans i la paraula capítol (No és greu, només curiós...)

    2) La frase "Eren el meu cosí, de part de mare, i la meva cosina de part de pare, besant-se, no per que foren cosins meus em feia repugnància, sinó per que sabia que ella no el volia, o sinó tan sols per l'aspecte." costa d'entendre i torna a tenir un problema de fluidesa. Suggereixo alguna cosa com "Veure besar-se als meus cosins em va repugnar. No pel parentesc, sino perque savia que ella no l'estimava. Amb sort, només devia agradar-li físicament".

    Et poso una altra versió de les teves frases només per fer-me entendre millor quan parlo de fluïdesa, no per res més...

    Ah... m'agrada això de fer entrar en escena un tercer personatge a aquestes alçades del relat!

  • capítol aclaratori[Ofensiu]
    Shu Hua | 01-12-2004

    aquest capítol no aporta res de nou i potser s'hagués pogut ressumir en un parell de frases. Espero que no m'acabis agafant mania, amb tanta crítica.
    Això sí, la història és interessant i tinc ganes des veure com acaba, per si tinc raó.

  • La venjança[Ofensiu]

    és indigesta i sovint (per no dir sempre) abusiva, però venjar-se en un altre... A mi també m'ha caigut malament, la noia! A veure com ho arregla (si ho arregla!)