Les tardes

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

On es van acabar les tardes?
Van anar a morir com un riu contra les roques,
En un salt d'aigües d'espera,
En una cascada de miserable recança.

El color va diluirse novament entre les hores,
I la foscúria s'estremia amb veus cansades,
Espelmes de temps vetllaven el cadàver
De l'amor ofegat sota les ones.

I la pell rugosa del capvespre
Tenia les marques de la feina mal pagada,
On es morien les tardes
Quan marxaven, silents i somortes?

Arronsada covardia, allà, a les brases
Que cremaven la innocència com la teia,
La veu que volia rebel·larse
No s'alçava més enllà de l'agonia.

I les tardes cremaven fins les cendres
I s'escampaven com taques d'oblit
Amb el vent d'una tardor corpresa,
El seu lament arrencat a les fulles seques.

Comentaris

  • Avui, festa de matí i de tarda![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA! RESPON ... celebra-ho!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Comparació encertada.[Ofensiu]
    Alzinar8 | 08-11-2008

    Tardor,temps de melangia i recolliment, de meditaciói anàlisi de la vida, et dona peu a pensar en la mort. Ho fas de maravella. Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: