Cercador
Les nits
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Les nits s'acabaven.
Tard o d'hora, havíem d'esborrar
les petjades d'un amor que ningú,
ni tan sols nosaltres, comprenia.
Les petjades al fang dels dies.
Les nits ens ferien.
Eren com urpes que traçaven esquerdes
als nostres cors oferts sense carcassa,
els estripaven amb les arestes
dels estels de matinada.
Les nits ens mataven.
Amb tendresa i lentament, calmada,
ens apagaven l'espelma de l'amor a la mirada.
I el fum feia olor d'espera,
i de parafina cremada.
Comentaris
-
Felicitats....[Ofensiu]Anna Simon | 28-02-2010
...per un poema que transmet tant
-
Ostres![Ofensiu]bocidecel | 04-12-2008 | Valoració: 10
Com m'agrada! M'encomanes uns sentiments que no sé definir, entre desconsol i angoixa, dolor serè i tendresa. Perque les nits fereixen de mort el cor que espera l'amor, les nits revelen el dolor del desamor, de la distància.
El que jo interpreto pot ser completament diferent del que tu has volgut escriure, però és igual, perque els versos ja han fet el seu efecte, m'han regira't l'ànima.
Una abraçada. -
Bell poema[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 28-11-2008 | Valoració: 10
Una combinació perfecte de nostàlgia i tendresa en cadascun dels versos.
Una abraçada -
Un poema[Ofensiu]annah | 27-11-2008 | Valoració: 10
ple de sentiments. Un poema d'aquells que no deixa indiferent, que se't calen molt endins... que et fan estremir.
Un petó!
Anna -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 27-11-2008
perquè no només són paraules allò que suma un poema, com aquest, jo necessite la poesia.
Salut, company.
-
Bon poema, xicon![Ofensiu]rnbonet | 27-11-2008
Collons! D'aquells que entren pel cap i refundeixen les neurones, fins arribar al fetge i als renyons. (No dic al cor, que això és més de romàntics! -sense tenir res en contra d'ells-).
Com sempre, salut i rebolica!
Valoració mitja: 10
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772870 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44