Saba

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia
Construeixo la meva forma exhausta
al voltant de la teva música silent.
Ets com un instrument, més que de vent,
d’aire, i t’haig de respirar per tocar-te.

Edifico el meu jo sobre la teva estructura franca,
sol•lidifico allò que sóc entre el foc roent
de la saviesa blanca del teu tacte.

Aplacat el desig primordial d’abandonar-me,
liquo la meva sang per convertir-la en saba
que alimenti el verd frondós dels teus arbres.

Comentaris

  • Poemes com aquest[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-10-2012

    ens fan voler que tornis, ni que sigui molt a poc a poc, però torna, ni que sigui sense preses.

    Cal recuperar poemes com els teus.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: