Anell d'anhel

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Cada cremor que em marca la pell
em porta al sol que brilla roig
dins el teu centre,

I em desintegra la matèria
i l'escampa, etèria
per les planes ignotes del teu cel.

És la suau galàxia del teu ventre,
formada d'estrelles de goig,
el destí de la pintura al meu pinzell;

Sobre el llenç plasmo l'anell
d'amor sense límits, l'anhel:
l'anell d'anhel que m'acaba tornant boig.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • El relat 300 i el comentari 1000[Ofensiu]
    deòmises | 10-12-2008

    Felicitats, SYGi, ja has arribat als 1000 comentaris.

    I això cal celebrar-ho (a veure quan us deixeu caure pel Baix Penedès!!). De nou, poesia de qualitat, que es va fer esperar (el relat 300), però que vas assolir amb escreix.

    Gràcies, i enhorabona, d.

  • És bonic[Ofensiu]
    Alzinar8 | 23-10-2008 | Valoració: 10

    Cercant entre els relataires per aprendren, has sogit tu i el teu Anell d'anhel.
    El millor és el joc de paraules, similars però diferents per expresar el teu desitg.
    Perdona si no sé explicar-me millor.

  • L'enhorabona[Ofensiu]
    Queca | 06-10-2008 | Valoració: 10

    per aquests 300 relats, per aquests quasi 1000 comentaris dels lectors, i per seguir al peu del canó.

    Gràcies per compartir.

    Una abraçada ben forta, i mil somriures.

    Queca.

  • més incendis[Ofensiu]
    franz appa | 04-10-2008

    Relat 300, veig. Felicitats: un poema amorós en tercetes que recorren de manera quasi obsessiva el mateix territori, un anell que il·lustra magníficament aquest recurrent viatge dls desitjos interns d'abocar-se a l'extern, d'apropiar-se'l tal vegada, de ser desintegrat i integrat en l'altre, un sol, una galàxia.
    Es reflecteix molt bé el misteri de l'amor que pot esdevenir fusió, ni que sigui per uns instants, amb l'infinit. I connecta amb el poema anterior -després del qual un llarg silenci-, per l'escalf del foc que hi batega.
    Salut!
    franz