Cercador
Mar de monstres
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Muntat sobre el temps, com a sobre d’un cavall desbocat,
la sensació de fugida em trasbalsa.
Als marges dels camins s’esvaeixen les ombres dels arbres.
La vida és un reflex que no atrapo, que juga
a un fet i amagar constant; i que sempre em guanya.
Sento a les temples el batec cadent de les seves rialles.
Només hi ha negror, metres enllà, per sota les velles fustes
de la meva barca. Vaig sortir a pescar i he navegat
per un mar ple de monstres immesurables.
la sensació de fugida em trasbalsa.
Als marges dels camins s’esvaeixen les ombres dels arbres.
La vida és un reflex que no atrapo, que juga
a un fet i amagar constant; i que sempre em guanya.
Sento a les temples el batec cadent de les seves rialles.
Només hi ha negror, metres enllà, per sota les velles fustes
de la meva barca. Vaig sortir a pescar i he navegat
per un mar ple de monstres immesurables.
Comentaris
-
El temps no és bo en el passat [Ofensiu]Rafaelmolero | 18-12-2012 | Valoració: 9
M'ha impressionat molt este poema, és estupend, narres la vida que s'escapa, de
les mans. La vida és un mar de monstres, però s'ha de superar. Saluts, Rafael Molero Cruz, per si no em coneixes. M'ha agrada fer poesies i publicar alguna cosa
de quan en quan, en una editorial de Málaga (Corona del Sur), Sóc funcionari, i la
meua afecció és llegir i fer poesies. Mi email és el següent: rmolerocruz@gmail.com. -
ben expressat sergi...[Ofensiu]joandemataro | 14-10-2012 | Valoració: 10
mentre veiem foscor i ombres només que imaginem monstres i sentim pors... cal lluitar perquè siguin imaginàries o no, cal vèncer-les
salutacions des de mataró
joan
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772881 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44