El nucli

aquest nucli, on la vida i la mort es concilien. Il·luminació i matèria fosca unides.
Els versos, concisos i, com habitualment els teus, dotats d'un ritme impecable i una capacitat descriptiva d'un lirisme quasi metafísic (o hauria d'eliminar el "quasi"?), el poema, vaja, indaga en el pou abismal de la memòria per cercar la identitat última i primera, que és l'alfa i l'omega de l'existència.
I és que. sovint, des de la méminúscula partícula del record, podem remuntar cap al més elevat -o interior, per dir-ho millor i com assenyala aquest poema- absolut. Sempre que es tingui fe en el pensament, i en la capacitat d'expressar-lo. Coses, fes, que et sobren. I suposo que en això rau el misteri aparentment senzill dels bons poetes.
Una abraçada,
franz

Em sembla que no m'atreviré a escriure un relat o un poema ja que el primer
autor escollit al atzar m'ha deixat bocabadat per la meravella de poema que ha fet.
Ara he triat a l'autora més ben valorada i tampoc puc tancar la boca de sorprès
del altíssim nivell d'uns escriptors magnífics
Ara llegeixo uns versos que ni en tinc idea del que són.
L'he escollit entre els més valorats, i em quedo igual.
Trio a un dels autors més comentats i segueixo "flipat" del que escriviu.
Perdona que no et comenti. No en sé.
Plego de llegir, per avui, clar.