El nucli

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

I allà el pots sentir,
El nucli dels records i de les passes
Caminades en direcció a l'abisme,

El nucli de les pells marcides,
Removent-se en un batec irregular,
Creixent endins per devorar-se.

És allà, a un pas del tot
Que construeix el gel dels universos,
Immolant-se en espirals.

Allà s'esfondra el nucli
De les paraules corcades,
Sagnant serradures d'oblit.

Comentaris

  • Bategant[Ofensiu]
    franz appa | 12-10-2008

    aquest nucli, on la vida i la mort es concilien. Il·luminació i matèria fosca unides.
    Els versos, concisos i, com habitualment els teus, dotats d'un ritme impecable i una capacitat descriptiva d'un lirisme quasi metafísic (o hauria d'eliminar el "quasi"?), el poema, vaja, indaga en el pou abismal de la memòria per cercar la identitat última i primera, que és l'alfa i l'omega de l'existència.
    I és que. sovint, des de la méminúscula partícula del record, podem remuntar cap al més elevat -o interior, per dir-ho millor i com assenyala aquest poema- absolut. Sempre que es tingui fe en el pensament, i en la capacitat d'expressar-lo. Coses, fes, que et sobren. I suposo que en això rau el misteri aparentment senzill dels bons poetes.
    Una abraçada,
    franz

  • On m'he ficat?[Ofensiu]
    Alzinar8 | 11-10-2008 | Valoració: 10

    Em sembla que no m'atreviré a escriure un relat o un poema ja que el primer
    autor escollit al atzar m'ha deixat bocabadat per la meravella de poema que ha fet.
    Ara he triat a l'autora més ben valorada i tampoc puc tancar la boca de sorprès
    del altíssim nivell d'uns escriptors magnífics
    Ara llegeixo uns versos que ni en tinc idea del que són.
    L'he escollit entre els més valorats, i em quedo igual.
    Trio a un dels autors més comentats i segueixo "flipat" del que escriviu.
    Perdona que no et comenti. No en sé.
    Plego de llegir, per avui, clar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: