Les pells (entre nosaltres)

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

De dia, malbaratàvem mirades que queien
al buit de l'espai entre nosaltres,
i a les nits, l'exigència dels nostres somnis
feia que moltes vegades ens despertéssim
entre onades de desconcert i anhel,
que ens cridéssim un nom que ignoràvem,
que ens recordéssim les pells
sense, ni tan sols, haver-les tocades.

Era la ignorància el joc que ens unia
tal i com la distància ens separava,
aquells ulls que travessaven cossos,
matèries i paraules, aquella aventura
ignota, absurda, del dia a les acaballes.
L'escalfor de la etèria fantasia,
calava foc al cos de les nits vessades
com aigua d'una font abandonada.

Tot passava de llarg entre nosaltres,
els sorolls, les olors, les tardes;
clavàvem dards d'incògnita
a la fusta seca del temps i dels arbres,
i manteníem la distància que ens aclaparava,
que ens mantenia ignots i al mateix temps
units per pells que coneixíem
sense, ni tan sols, haver-les tocades.

Comentaris

  • Felicitats!!!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    Un poema molt intens!!! -DDD

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Frec a frec[Ofensiu]
    franz appa | 26-11-2008

    Tens poema, que transcorre sinuós entre apropaments i distanciaments, com si fos un joc de fet i amagar. I de fet amaga no poc, i mostra poc, però suscita molt. Suggereix, condueix amb facilitat l'emoció, i captiva en uns metres que, si no mesurats, sí són musicals, com ho solen ser els teus poemes: dotats d'un ritme que recorren les imatges. Aquest, ja ho he dit, sembla ser un ritme alternatiu de vaivé, com una marea que entra i s'enretira, com la por i el desig, com aquesta font insòlitament morta que evoca un foc a punt de prendre.
    Com l'alternança del dia i la nit.
    Una abraçada,
    franz

  • Bon poema[Ofensiu]
    M.Salles | 26-11-2008 | Valoració: 10

    On ens transmets delicadament un amor platònic.

    Em segueixo passejant pels teus textos. Fins ara.

  • El trobo molt bo![Ofensiu]
    Xantalam | 26-11-2008

    Em costa comentar els poemes, de vegades l'únic que puc dir és el que t'ha transmès i a mi el teu poema m'ha entristit i m'ha fet sentir una melangia tremenda.
    Has fet uns versos preciosos, per rellegir-los. Felicitats! Et continuaré visitant.

    Una abraçada,

    Xantalam