En Tomeu va a ciutat

Un relat de: boigboig

Desprès de dos anys sense descansar, en Tomeu havia decidit prendre’s uns dies de festa per anar a ciutat i gastar-se uns duros que havia estalviat. Va deixar el ramat de cabres, la seva joia i la seva creu, tancat al corral, i va repetir a en Pepitu:

—No t’oblidis d’abeurar-les i canviar-los el fenc cada dia!

El dia va resultar agredolç: va estar plovent tota l’estona, el Tibidabo era ple de boira i el funicular no funcionava. Les Golondrines no salpaven per la mala mar. Però la paella del Set Portes va ser deliciosa, i l’espectacle del Molino el va deixar més encès que un misto en mans d’un piròman. Així que va decidir llogar una senyoreta perquè li tragués la pols a la pelleringa.

Però era un home tímid; abans d’anar a cercar-la es va prendre unes ratafies en un tuguri, i ho va rematar amb un whisky nacional i uns caliquenyos.

A la matinada va anar al carrer Sant Ramon a veure l’aviram. La veié de lluny: una rossa espectacular, metre vuitanta d’alt, uns pits de bandera, unes cuixes fermes que s’entreveien sota d’una faldilla curtíssima.

—Per un duro te la mamo sense gavardina, per dos duros me la entafores per darrera...

En Tomeu, il·lusionat, li va donar els dos duros.

Quan despuntava el sol, uns brams van despertar els veïns de les Rambles: en Tomeu, amb calçons llargs, perseguia a la Dolores mig despullada, tot cridant:

— M’has enganyat! Cabró! La tens més grossa que jo! Torna’m els duros!!!

Comentaris

  • Biel Martí | 16-12-2005

    Aquest relat m'ha atret per com està escrit, tot en sí dóna clarament la situació necessària per situar el protagonista com un home de poble, d'aquells aferrats a la terra que no han passat gairebé mai més enllà de les fronteres de la seva era. Malgrat això, la història se m'ha fet relativament previsible, recordant-me molt no només altres històries i anècdotes, sinó fins i tot algun acudit verd que havia sentit no sé on. Tinc la impressió que podia haver-se convertit en un bon retrat de com veu la ciutat en Tomeu, i es queda en una anècdota. És clar que tot és subjectiu...

    Biel.

l´Autor

Foto de perfil de boigboig

boigboig

33 Relats

192 Comentaris

151833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.