de patiment no és. Millor absència en si.

Ben llegit.

Els fruits saborosos, la llimona acida però dolça... el símil del plaer se(x)(ns)ual. No hi ha promeses, sino caricies... No hi ha queixes, sino bleixos... Aquí i ara, ara i aquí. Hi noto, potser, influències de la poesia àrab (Adonis, potser, Khayyam). O és que he llegit massa???

El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.

Omar Khayyam...

Boig!

que finalment dic alguna cosa. I és que quan em lio, la lio.

Primer de tot, moltes gràcies per com vares portar el tema del repte, que sense tu no hauria funcionat. M'agenollo al teu davant!

Després faig un saltiró, i tot fent una dansa et comento el teu poemó....

El teu poema (i molts d'altres teus) tenen un aire característic que els fa reconeixibles. Són com un entremig de cant, de descripció, i de pensaments.

Té un ritme interessant, començat com una sentència definitiva, però després s'allunya com les onades, rammmm, rammmm, rammmmm...

Les paraules, clares. Res de alambiquismes. I estan força treballats.

Potser, per ser perapunyetes, li falta alguna cosa (en aquest). O bé més lirisme (que ja en té) o bé més cinisme (que també). I li sobren, ja posats, algunes paraules. Vull dir que hi ha paraules que en poesia estan una mica gastades, i tu en fas un sobreús: vida, mort, joventut, infant, agonia (bé, no dius "mort", ho retiro!).

El que més m'agrada: babau, la carassa del vici, i sobretot l'última estrofa.

En resum, encara que no ho digui, m'ha agradat llegir el teu poema. I els altres del repte també (per cert, merci per penjar-lo!).

I apalí, poesia i salut (sobretot, poesia!).

Boig!

i ser un malparit: n'hi ha tants i tants exemples! El Bukowsky, per exemple, però molts més dels que imagines (també de vius, i amb poesia tendre!).
Es pot viure en els versos, però s´hi està força apretat. Jo prefereixo la vida vida vida (i viure-la amb passió!). En aquest sentit, tu i jo no som tant diferents (i no sóc com el lladre que es pensa que....).
El teu poema té força, té passió, i té idea. És el que tu has escrit, i amb aquest sentit a mi em satisfà. Ara bé, que li manca? Bé, podría dir-te algunes coses, però no les diré: ja sé que no m'escoltaràs, així que tampoc cal.
I un aclariment: mai et vaig voler insultar. Jo no en tenia intenció, ho dic de cor. Però ja se sap que no només compta l'intenció del qui ho fa.

Boig!

p.s. Per cert, l'Hergé no va marxar per culpa meva. Jo no vaig intervenir sinó quan ell ja s'havia decidit del tot (i va tancar la porta sense intenció de tornar).

o no l'és. No en sabem, de fer-ne.
Sabem follar el llenguatge?
Potser ejacular paraules?
Cagar mots putrefactes?

No podem dir
el que no volem dir
ni el que volem dir
doncs no sabem dir
ni dir ni dir ni dir

Allibera't. Encara més.

Crida.

Boig!!!!!!!!!

Vet aquí: em pertanyo
ple de mocs i caràtules de cinema,
petons amb llengua i foc
entre les cames.
Vet aquí: em dissolc
doncs no sóc el que sóc
per ordre dels rancuniosos.
Si callo,
i tant que ho faig,
és per no dir tot el que m'és:
m'és la saliva que et regalima els pits
quan tanques el ulls de matinada;
m'és el desig de les llambregades
com de llampecs que apunyalen un arbre;
m'és l'aire que t'empassaves
el dia que vas renéixer
amb els ulls clavats al televisor.
I em pertanyo, jo i els meus records,
ara callats,
que no vull ser escoltat.
I et miraré l'escot
perdut abisme de la suor
que m'allibera de la set
de tu.

Sols em pertanyo ara
que ja no hi sóc.

Que senti sempre la teva veu
insurrecte.

GIOB

doncs rellegint el meu comentari crec que em vaig passar bastant. Suposo que tots tenim el dia tonto, i em sap molt de greu que tu, que evidentment no en tens cap culpa, en paguessis els plats trencats.

De totes maneres, volia dir que en el fons (tot i que costa de trobar) el meu comentari no era destructiu, sinò que t'animava a anar més enllà a l'hora d'escriure. I això només ho faig en qui crec (en la meva modesta opinió) que té capacitat de fer-ho, que en té fusta, vaja!

Finalment volia afegir alguna cosa al meu comentari inicial, potser per matissar el que vaig dir, que no per justificar-ho. He vist moltes persones al meu voltant, i fins i tot jo mateix ho he viscut, que s'han ensorrat pensant que sense algú no podien viure. I algú que m'era proper fins hi tot va cumplir la seva "amenaça". Així que per a mi no es broma dir
"Estima'm,
perquè només visc per tu.
Estima'm,
el meu cor per tu batega."
Ja sé que parles "metafòricament", però crec que és una postura psicologicament dolenta per a les persones, i als meus amics els intento fer veure que estimar no és això... De fet vaig escriure un text sobre això: "Frases d'amor que no volen dir t'estimo".

Bé, espero de tot cor que segueixis escribint més i més, i que mai ho deixis de fer, pels meus comentaris o pels de qualsevol altre.

Boig!

Caram noia! M'ha agradat molt el teu relat, molt ben estructurat, molt ben trenat. Està basat en un relat que vas posar al fòrum, potser? Es que em sona una miqueta la història...

Un dia, ho prometo, abans de morir (un dia ho entendràs), el comentaré amb molt més de detall. Però avui no puc, estic derrotat...

Ah, per cert, m'encanta dir-m'he Esteve.
Esteve, he he he, sí, quin nom més bó!

Boig!

Noia,, dirè el mateix que als teus dos companys de la llista (concidència?), l'anònim i la fosca. Tot i que el teu "poema" és un pèl (lleugerament) millor que esl d'ells.
Dient el que vols no fas poesia. La poesia ha de fer pensar, o fer sentir, o fer emocionar. Dient "EMOCIONA'T!" no fas emocionar al lector. Has d'agafar-lo i fer-li veure MOLT més enllà. No dir el que et passa. No dir el que sents. No dir el que penses. Has de fer-lo sentir, fer-lo pensar, fer-lo anar amb tu. Reflexiona-hi. O no. Tu mateixa.

Això sí: sento si he estat brusc. Espero que t'animis a penjar relats i poemes, cada vegada més bons i cada vegada més autèntics.

Boig!

com apareixen tres "poemes" gairebé idèntics seguits, de tres autors diferents. Això demostra alguna cosa. I no precisament bona sobre els "poemes".

A veure, repetir el que voldries que et fessin, encara que sigui amb algun petit joc (Riu-me, mmmmm), no porta a enlloc. No fa sentir res de res a ningu. No provoca res. No fa pensar res. Aleshores, de que serveix.

Ho sento, noia, però segur que ho pots fer millor. Segur, segur , segur. Per que pitjor.....

Per cert, potser t'aniria bé llegir poesia de la de veritat. I escolta menys cançonetes per la radio.

Boig!

p.s. Si et resulta ofensiu el que he dit, borra el comentari. Només pretenc despertar el teu talent.

si saps explicar el que sents, enlloc de repetir com un lloro "estima'm" "estima'm".
Per molt que ho repeteixis no faras sentir RES de RES a ningú.
Segur que podries intentar escriure poesia. El problema és que no ho intentes: vius enganyat pensant que això que fas ho és. Potser t'ho han dit masses vegades.
I ho sento si fereixo els teus sentiments, però potser ja és hora que algú et desperti i et posis a treballar.

Boig!

Benvingut a RC, la casa on tothom penja les seves paranoies!
El teu relat està prou bé per començar... un relat que, deixe-m'ho dir, s'assembla una miqueta a alguna part de la meva biografia. Jo també he xatejat per aquests mons de déu durant una pila d'anys!
Això sí, no sé molt bé si la part del xateig és agafada directament d'una sala de xat.... però si no ho és s'assembla prou a la realitat. I la trobada també, he he he.
Bé, esperaré que pengis alguna altre cosa per començar a matxacar-te-la. La cosa que pengis, vull dir... És que m'agrada buscar les pegues als relats!

Benvingut de nou!

Boig!

M'ha agradat molt el teu escrit. Molt! Sobretot el joc de nivells que fas, en que hi ha un escriptor que escriu sobre el que vol escriure, i el relat en sí, i com és lligen els dos. Molt interessant. Jo estic pensant aquest tipus de coses ultimament (un dels meus últims relats va una mica d'aquest pal).
En resum, un relat molt interessant. M'ha sorprés molt agradablement!!!!!!!

Boig!

p.s. Sento no ser gaire crític avui, però és que tinc pressa. Un dia vinc i te'l matxaco X-D

No t'espantis, avui et faré un comentari molt curt. I és que m'ho he passat pipa llegint el teu relat. M'0ha agradat tot, o gairebé tot. Alguna frase massa llarga...però passa!
El millor, per mi, és el tros en que ella li diu bufó com el gos. El "monòleg" del protagonista és boníssim, estava rient solet al despatx (sí, es suposa que estic treballant en aquests moments).
El tros final tambés està bé, amb la conversa i els pensaments simultàniament.
Va, una crítica. La frase següent no s'enèn:
Evidentment, si una noia o una dona del parc ve a demanar abans de sexe uns quants cafès o més d'un sopar o dinar, m'esvaeixo com aquell qui res.
Bé, s'enten el que vols dir, però.... no s'enten!
El que he dit, a part d'això hi ha alguna coma que falta o sobra, jo que sóc un perapunyetes (que per cert faig més faltes que tu, però m'agrada tocar la pera).

En resum: un relat molt ben escrit, molt divertit i que sincerament recomanaré a tothom qui conec (la veina de l'àtic, els pakis del super, els veins del replà....i....em deixo algù......ah, sí, el gos més lleig del món!).

Boig!

que un poema tant interessant estigui ple de faltes. O és que ho fas expressament?

Primer, les faltes:
-és "de l'ésser"
-"És feina "
-"polsim"
-"Potser"

Ara, els comentaris. Tots els versos em semblen molt bons, ancara que potser un pèl tòpics (però això no els treu gens la bellesa!).

De tots, el que menys m'agrada és la segona estrofa. I després la primera estrofa. Les dues últimes em semblen molt bones. Sobretot la tercera!

Boig!