Foto de perfil de boigboig

boigboig

33 Relats, 191 Comentaris
129885 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.

Últims relats de boigboig

  • Marxar

    boigboig - 27-05-2008 - 1893 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    recollir el silenci, tancar la porta. abandonar a la intempèrie, recomençar el trajecte, desoir les crítiques, donar-se per vençut, desitjar oblidar, rendir-se a les onades i decidir morir negat. Dedicat a tots nosaltres, que algún cop hem marxat tant lluny per acabar tornant. més

  • Parafílies II: Helixofília

    boigboig - 16-01-2008 - 1607 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'helixofília és una parafília específica, que podríem incloure dins de les zoofílies, en què l'excitació s'obté amb el contacte de zones sexuals o erògenes amb cargols. (És un nom inventat, de fet la posen dins de la formicofília, que tothom sap és ben diferent!). Presentat al repte 300, amb el títol de Amants més

  • Parafílies I: Simforofília

    boigboig - 16-01-2008 - 1546 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La simforofília és una parafília en què l'estímul sexual es produeix en provocar i presenciar un accident. Presentat al repte 299. més

  • Xafogor

    boigboig - 29-05-2007 - 2065 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Conte presentat al REPTE 240. EROTISME EN RUTA, de foster i perisci. L'he modificat lleugerament. A veure que us sembla la meva "puntuació!". Boig! més

  • La llei dels grans nombres

    boigboig - 21-04-2006 - 2263 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    dos cents quaranta quatre mil tres cents vint i dos més cinc centes setanta tres mil nou centes vuitanta dues més set centes trenta cinc més seixanta quatre mil dos cents dotze més tres cents dotze igual a una més

  • Nota a peu de pàgina busca text

    boigboig - 14-04-2006 - 2176 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Si algú coneix un text orfe, que m'ho faci saber.... que pobreta està molt sola! Boig! més

  • L'Hort

    boigboig - 11-04-2006 - 2058 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Una història. I prou. A veure que us sembla! Boig! més

  • En venda, estic de liquidació!

    boigboig - 10-03-2006 - 1994 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Es venen paradisos inexistents, es venen paraules de consol, es venen sinceritats malaguanyades. Estic de liquidació. més

  • SILENCI

    boigboig - 04-02-2006 - 2399 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una versió d'un poema de la filladelvent. Me'n vull riure Em va venir el cap llegint el seu poema. Ah, i en certa manera és també un homenatge a l'Ovidi Montllor més

  • El professional

    boigboig - 24-01-2006 - 1814 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un altre relat curt, presentat a un repte (no recordo quin). Trobo que és prou divertit... més

  • Records d'una nit

    boigboig - 24-01-2006 - 2280 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat que va guanyar el repte 70, proposat per manila. L'he rescatat del infern que és ser publicat pel guanyadordelrepte. Més que res que m'agrada i em feia il·lusió veure'l a la meva llista. A més aquí veure els vostres comentaris! Espero que us agradi (deu estar bé, si va guanyar un repte) més

  • Au, va

    boigboig - 04-01-2006 - 3169 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Després de llegir tantes "menjades de bola" com hi ha en aquesta web... Després de veure que tanta gent penja "poemes" buits... Un crit perquè d'una vegada escriviu des de les entranyes. Un prec perquè us proposeu de veritat fer un poema. més

  • Joc d'amants en dotze moments

    boigboig - 04-01-2006 - 1956 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En dotze moments us explico una trobada... dotze moments en forma de haikú, ara que sembla que estan tant de moda... jo també m'apunto!!!!!!! més

  • En Tomeu va a ciutat

    boigboig - 15-12-2005 - 1467 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un relat presentat al repte LVI proposat pel foster, amb el tema: "falses aparences(2)" i les paraules "agredolç", "gavardina", "creu" i "funicular". L'he modificat lleugerament (o sigui, he penjat l'original abans de retallar-lo). més

  • Tot jugant...

    boigboig - 11-12-2005 - 1730 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un repte no guanyador, amb el Tema: "Un dia de pluja" i les paraules "clivellar", "vímet", "alzina" i "lluerna" Jo crec que em va quedar prou bé, així que l'he recuperat. Ja em direu que us sembla! (Accepto crítiques despiatades). més

Últims comentaris de l'autor

  • boigboig | 29-11-2011

    Els fruits saborosos, la llimona acida però dolça... el símil del plaer se(x)(ns)ual. No hi ha promeses, sino caricies... No hi ha queixes, sino bleixos... Aquí i ara, ara i aquí. Hi noto, potser, influències de la poesia àrab (Adonis, potser, Khayyam). O és que he llegit massa???

    El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
    com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
    Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
    el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.

    Omar Khayyam...

    Boig!

  • boigboig | 23-09-2008

    que finalment dic alguna cosa. I és que quan em lio, la lio.

    Primer de tot, moltes gràcies per com vares portar el tema del repte, que sense tu no hauria funcionat. M'agenollo al teu davant!

    Després faig un saltiró, i tot fent una dansa et comento el teu poemó....

    El teu poema (i molts d'altres teus) tenen un aire característic que els fa reconeixibles. Són com un entremig de cant, de descripció, i de pensaments.

    Té un ritme interessant, començat com una sentència definitiva, però després s'allunya com les onades, rammmm, rammmm, rammmmm...

    Les paraules, clares. Res de alambiquismes. I estan força treballats.

    Potser, per ser perapunyetes, li falta alguna cosa (en aquest). O bé més lirisme (que ja en té) o bé més cinisme (que també). I li sobren, ja posats, algunes paraules. Vull dir que hi ha paraules que en poesia estan una mica gastades, i tu en fas un sobreús: vida, mort, joventut, infant, agonia (bé, no dius "mort", ho retiro!).

    El que més m'agrada: babau, la carassa del vici, i sobretot l'última estrofa.

    En resum, encara que no ho digui, m'ha agradat llegir el teu poema. I els altres del repte també (per cert, merci per penjar-lo!).

    I apalí, poesia i salut (sobretot, poesia!).

    Boig!

  • boigboig | 23-05-2008

    i ser un malparit: n'hi ha tants i tants exemples! El Bukowsky, per exemple, però molts més dels que imagines (també de vius, i amb poesia tendre!).
    Es pot viure en els versos, però s´hi està força apretat. Jo prefereixo la vida vida vida (i viure-la amb passió!). En aquest sentit, tu i jo no som tant diferents (i no sóc com el lladre que es pensa que....).
    El teu poema té força, té passió, i té idea. És el que tu has escrit, i amb aquest sentit a mi em satisfà. Ara bé, que li manca? Bé, podría dir-te algunes coses, però no les diré: ja sé que no m'escoltaràs, així que tampoc cal.
    I un aclariment: mai et vaig voler insultar. Jo no en tenia intenció, ho dic de cor. Però ja se sap que no només compta l'intenció del qui ho fa.

    Boig!

    p.s. Per cert, l'Hergé no va marxar per culpa meva. Jo no vaig intervenir sinó quan ell ja s'havia decidit del tot (i va tancar la porta sense intenció de tornar).

  • boigboig | 28-02-2007

    o no l'és. No en sabem, de fer-ne.
    Sabem follar el llenguatge?
    Potser ejacular paraules?
    Cagar mots putrefactes?

    No podem dir
    el que no volem dir
    ni el que volem dir
    doncs no sabem dir
    ni dir ni dir ni dir

    Allibera't. Encara més.

    Crida.

    Boig!!!!!!!!!

  • boigboig | 07-08-2006

    Vet aquí: em pertanyo
    ple de mocs i caràtules de cinema,
    petons amb llengua i foc
    entre les cames.
    Vet aquí: em dissolc
    doncs no sóc el que sóc
    per ordre dels rancuniosos.
    Si callo,
    i tant que ho faig,
    és per no dir tot el que m'és:
    m'és la saliva que et regalima els pits
    quan tanques el ulls de matinada;
    m'és el desig de les llambregades
    com de llampecs que apunyalen un arbre;
    m'és l'aire que t'empassaves
    el dia que vas renéixer
    amb els ulls clavats al televisor.
    I em pertanyo, jo i els meus records,
    ara callats,
    que no vull ser escoltat.
    I et miraré l'escot
    perdut abisme de la suor
    que m'allibera de la set
    de tu.

    Sols em pertanyo ara
    que ja no hi sóc.

    Que senti sempre la teva veu
    insurrecte.

    GIOB

  • boigboig | 03-05-2006

    doncs rellegint el meu comentari crec que em vaig passar bastant. Suposo que tots tenim el dia tonto, i em sap molt de greu que tu, que evidentment no en tens cap culpa, en paguessis els plats trencats.

    De totes maneres, volia dir que en el fons (tot i que costa de trobar) el meu comentari no era destructiu, sinò que t'animava a anar més enllà a l'hora d'escriure. I això només ho faig en qui crec (en la meva modesta opinió) que té capacitat de fer-ho, que en té fusta, vaja!

    Finalment volia afegir alguna cosa al meu comentari inicial, potser per matissar el que vaig dir, que no per justificar-ho. He vist moltes persones al meu voltant, i fins i tot jo mateix ho he viscut, que s'han ensorrat pensant que sense algú no podien viure. I algú que m'era proper fins hi tot va cumplir la seva "amenaça". Així que per a mi no es broma dir
    "Estima'm,
    perquè només visc per tu.
    Estima'm,
    el meu cor per tu batega."
    Ja sé que parles "metafòricament", però crec que és una postura psicologicament dolenta per a les persones, i als meus amics els intento fer veure que estimar no és això... De fet vaig escriure un text sobre això: "Frases d'amor que no volen dir t'estimo".

    Bé, espero de tot cor que segueixis escribint més i més, i que mai ho deixis de fer, pels meus comentaris o pels de qualsevol altre.

    Boig!

  • boigboig | 23-04-2006 | Valoració: 10

    Caram noia! M'ha agradat molt el teu relat, molt ben estructurat, molt ben trenat. Està basat en un relat que vas posar al fòrum, potser? Es que em sona una miqueta la història...

    Un dia, ho prometo, abans de morir (un dia ho entendràs), el comentaré amb molt més de detall. Però avui no puc, estic derrotat...

    Ah, per cert, m'encanta dir-m'he Esteve.
    Esteve, he he he, sí, quin nom més bó!

    Boig!

  • boigboig | 20-04-2006

    Noia,, dirè el mateix que als teus dos companys de la llista (concidència?), l'anònim i la fosca. Tot i que el teu "poema" és un pèl (lleugerament) millor que esl d'ells.
    Dient el que vols no fas poesia. La poesia ha de fer pensar, o fer sentir, o fer emocionar. Dient "EMOCIONA'T!" no fas emocionar al lector. Has d'agafar-lo i fer-li veure MOLT més enllà. No dir el que et passa. No dir el que sents. No dir el que penses. Has de fer-lo sentir, fer-lo pensar, fer-lo anar amb tu. Reflexiona-hi. O no. Tu mateixa.

    Això sí: sento si he estat brusc. Espero que t'animis a penjar relats i poemes, cada vegada més bons i cada vegada més autèntics.

    Boig!

  • boigboig | 20-04-2006

    com apareixen tres "poemes" gairebé idèntics seguits, de tres autors diferents. Això demostra alguna cosa. I no precisament bona sobre els "poemes".

    A veure, repetir el que voldries que et fessin, encara que sigui amb algun petit joc (Riu-me, mmmmm), no porta a enlloc. No fa sentir res de res a ningu. No provoca res. No fa pensar res. Aleshores, de que serveix.

    Ho sento, noia, però segur que ho pots fer millor. Segur, segur , segur. Per que pitjor.....

    Per cert, potser t'aniria bé llegir poesia de la de veritat. I escolta menys cançonetes per la radio.

    Boig!

    p.s. Si et resulta ofensiu el que he dit, borra el comentari. Només pretenc despertar el teu talent.

  • boigboig | 20-04-2006

    si saps explicar el que sents, enlloc de repetir com un lloro "estima'm" "estima'm".
    Per molt que ho repeteixis no faras sentir RES de RES a ningú.
    Segur que podries intentar escriure poesia. El problema és que no ho intentes: vius enganyat pensant que això que fas ho és. Potser t'ho han dit masses vegades.
    I ho sento si fereixo els teus sentiments, però potser ja és hora que algú et desperti i et posis a treballar.

    Boig!

  • boigboig | 19-04-2006

    Benvingut a RC, la casa on tothom penja les seves paranoies!
    El teu relat està prou bé per començar... un relat que, deixe-m'ho dir, s'assembla una miqueta a alguna part de la meva biografia. Jo també he xatejat per aquests mons de déu durant una pila d'anys!
    Això sí, no sé molt bé si la part del xateig és agafada directament d'una sala de xat.... però si no ho és s'assembla prou a la realitat. I la trobada també, he he he.
    Bé, esperaré que pengis alguna altre cosa per començar a matxacar-te-la. La cosa que pengis, vull dir... És que m'agrada buscar les pegues als relats!

    Benvingut de nou!

    Boig!

  • boigboig | 18-04-2006

    M'ha agradat molt el teu escrit. Molt! Sobretot el joc de nivells que fas, en que hi ha un escriptor que escriu sobre el que vol escriure, i el relat en sí, i com és lligen els dos. Molt interessant. Jo estic pensant aquest tipus de coses ultimament (un dels meus últims relats va una mica d'aquest pal).
    En resum, un relat molt interessant. M'ha sorprés molt agradablement!!!!!!!

    Boig!

    p.s. Sento no ser gaire crític avui, però és que tinc pressa. Un dia vinc i te'l matxaco X-D

  • boigboig | 18-04-2006 | Valoració: 10

    No t'espantis, avui et faré un comentari molt curt. I és que m'ho he passat pipa llegint el teu relat. M'0ha agradat tot, o gairebé tot. Alguna frase massa llarga...però passa!
    El millor, per mi, és el tros en que ella li diu bufó com el gos. El "monòleg" del protagonista és boníssim, estava rient solet al despatx (sí, es suposa que estic treballant en aquests moments).
    El tros final tambés està bé, amb la conversa i els pensaments simultàniament.
    Va, una crítica. La frase següent no s'enèn:
    Evidentment, si una noia o una dona del parc ve a demanar abans de sexe uns quants cafès o més d'un sopar o dinar, m'esvaeixo com aquell qui res.
    Bé, s'enten el que vols dir, però.... no s'enten!
    El que he dit, a part d'això hi ha alguna coma que falta o sobra, jo que sóc un perapunyetes (que per cert faig més faltes que tu, però m'agrada tocar la pera).

    En resum: un relat molt ben escrit, molt divertit i que sincerament recomanaré a tothom qui conec (la veina de l'àtic, els pakis del super, els veins del replà....i....em deixo algù......ah, sí, el gos més lleig del món!).

    Boig!

  • boigboig | 17-04-2006

    que un poema tant interessant estigui ple de faltes. O és que ho fas expressament?

    Primer, les faltes:
    -és "de l'ésser"
    -"És feina "
    -"polsim"
    -"Potser"

    Ara, els comentaris. Tots els versos em semblen molt bons, ancara que potser un pèl tòpics (però això no els treu gens la bellesa!).

    De tots, el que menys m'agrada és la segona estrofa. I després la primera estrofa. Les dues últimes em semblen molt bones. Sobretot la tercera!

    Boig!

  • boigboig | 17-04-2006

    Primer et faré un anàlisi més aviat gramatical de algunes pegues que he vist en el teu text. En general, es resumeix amb: mal ús d’algunes comes, frases sovint massa llargues, expressions estranyes (potser d’origen “forà”?). El teu text original està en itàliques.


    De la porta d’entrada fins el límit del penya-segat, s’escampava un estol de males herbes i gespa, flors a la primavera i l’estiu, gebrada els matins d’hivern, a banda i banda d’un camí format pel trepitjar de les diferents generacions que hi havien habitat.
    Sobra la coma (em sembla) i falta una “a”, és “hi havia”. Jo diria:
    De la porta d’entrada fins el límit del penya-segat s’escampava un estol de males herbes i gespa, flors a la primavera i a l’estiu, gebrada els matins d’hivern, a banda i banda d’un camí format pel trepitjar de les diferents generacions que hi havia habitat.

    El pare professor universitari i la mare documentalista als arxius del govern,...
    falten comes
    El pare, professor universitari, i la mare, documentalista als arxius del govern,...

    de els partits de futbol. per “dels partits de futbol.”

    ...la desesperació va fer efecte ... sona estrany. Millor “la desesperació el va superar” o “el va dominar”, o ...

    encara no hi havia les primeres especulacions urbanístiques sona estrany... més que “hi havia” hi posaria “es donaven”, o “havien aparegut”, o ....

    Una altra coma que sobra: Als dos anys i poc de viure al poble costaner, va conèixer la Roser i en set mesos ja vivien junts.

    a acabar finalment d’arreglar sobra finalment.

    en un estat pletòric. ús estrany de pletòric...

    ell començà a produí mel Aquí produir és infinitiu, o sigui produir.

    què havia fet malament per portar-la a ella a deixar-se caure Aquesta frase és molt estranya (a part que em sembla a mi una mica massa tòpica de contingut). Diria “que la portés a estimbar-se”, per exemple.

    . Un cop per setmana,.... és una frase llarguíssima!

    persones properes feia temps i distants els últims mesos buf! Una expressió que mereix dir-se d’una altra manera.

    Per cert, a mi personalment no m’agrada l’ús de “dava”, jo diria “donava” i ja està. I és que a vegades en entestem a fer servir paraules que potser queden bé en un context poètic, però no al mig d’un text “novel·lat”.

    En quan al text en sí: a mi em sobren una mica les introduccions que fas dels dos personatges. Potser més la del anglès, la de la Roser és més o menys breu i va bastant al gra. En canvi jo potser hauria insitit més en la seva relació, que al cap i a la fi és del que va el relat: de les relacions que establim i de com afrontem la seva pèrdua.

    M’agrada, per exemple, que la Roser es mati com qui no vol la cosa, en una desició d’un moment, amb un somriure. I punt. Les morts són sovint així, poc melodramàtiques, i de fet està bé que siguin així: tendim a dramatitzar... M’agrada la descripció que fas de l’anglès després de perdre la Roser, és bastant real (conec algún cas amb gent gran), tot i que jo faria descripcions menys llargues i recargolades (t’agrada fer-ho, no?).

    En quan a l’obsessió amb la paraula “òbit” no em sembla pas malament, és una bona idea. Però és clar que hauries de buscar una mica més com dir-ho, sembla que la gent no t’entent, oi? Jo crec que potser hauries d’accentuar el comportament “psicòtic”(?) de l’anglès (dic psicòtic però potser no és la paraula, tu ho deus saber millor dels teus anys d’estudiar psicologia). Conec també algun cas de persona que, per algun fet concret de la vida, comença a obsessionar-se compulsivament amb certes coses, en fer certs actes, amb dir certes paraules.

    En resum, a mi el relat m’ha agradat però en alguns dels aspectes que potser no ha agradat a d’altres. I jo hi hauria posat una mica més d’experimentació a l’hora de descriure el comportament estrany del anglès.

    Ah, i una de bona: consegueixes fer relats que enganxen al lector, i això no és gens fàcil. Així que tens més mèrit del que et dono (sempre acostuma a ser així).

    Boig!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: