Records d'una nit

Sèiem a la taula, el cendrer ben ple de burilles de cigarretes mal apagades, les copes mig plenes d'aquell vi del Priorat que havíem pres durant el sopar, la mirada perduda, mirallejant. Tu et vares entestar a llegir els meus versos en veu alta, escandint-los pausadament, gairebé com si te n'enfotessis de la meva estupidesa. Jo, ja saps com sóc quan he begut, et mirava amb els meus ulls brillants i somreia mentre veia com els teus pits es movien. I com reies! Reies com si s'hagués d'acabar el món aquella nit, com si volguessis tornar-me tot el dolor que has sentit en forma de rialles. Jo, badabadoc, repassant-he de baix a dalt amb la mirada com una llanterna al mig de la fosca. Mentre gesticulaves tot dient
Hi ha una altre festa
en un altre lloc...
vares començar a descordar-te la camisa, insinuant, i em proposares que per una vegada féssim nosaltres mateixos aquella festa que un sempre creu que s'està perdent. I jo només bavejava, estúpidament, contemplant els teus pits generosos que ara ja dansaven lliures. Desvergonyidament vares aixecar-te les faldilles per què veiés clarament que no duies res a sota, a part de la mata de pèl que et protegia breument l'entrecuix. Després et vares girar per ensenyar-me el teu cul, encantador, rotund en la seva lleugeresa. I em vares dir que m'assegués al sofà, mentre em prometies un espectacle d'alt voltatge. El meu cap donava voltes, no estic preparat per tantes emocions, sóc un home de paraules més que d'actes. Comprendràs així que quan vares tornar de la cuina d'anar a cercar uns glaçons pel teu espectacle, em trobessis adormit, amb la boca mig oberta, els cabells despentinats i roncant com un ós en plena hibernació.