Marxar

Un relat de: boigboig

Marxar és recollir el silenci
en el sot de les mans,
tancar la porta a un tros de tu,
abandonar a la intempèrie
tot el que has carretejat
en l'asfalt del dia a dia.

Marxar és recomençar el trajecte
oblidant que tornaràs a caure,
desoir les crítiques i mirar
com van passant les rajoles
de l'avinguda dels desordres
a cada passa que fas.

Marxar és donar-se per vençut,
bufetejar la galta esquerra
de la persistència,
escollir el camí que du cap a fora
i a enlloc i de nou cap a dins.

Marxar és renunciar als tresors
que vares endreçar al fons del calaix,
esperar potser que et vagin al darrera
i compadir-te complaent del teu dolor
enquistat.

Marxar és convèncer-se que un està sol,
marxar és desitjar oblidar,
és escupir a la cara del últim mico
que està mirant-te com un pa de ral,
voler ser un quixot lluitant contra gegants
i ser un infant que espera fer-se gran.

Marxar és condemnar-se sense judici,
rendir-se a les onades i
decidir morir negat.

Comentaris

  • Tonteries?[Ofensiu]
    Annalls | 11-12-2012

    Vaja tonteries dius, quan ens expliques que n'escrius !!!!
    Escrius molt bé. Es el primer cop que et llegeixo, soc nova.
    No m'agrada aquest arca, de fet no m'agrada el Tarot, el vaig llençar en el seu moment.
    Però si el i com escrius, encara que marxar no te de ser precisament això, es un marxar...El marxar....ui qui ho sap!!!
    M'encanten les rajoles en que et fixes...
    Anna

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 11-12-2012 | Valoració: 9

    Té un to molt especial aquest poema, doncs el trobe com una marxa de la vida,
    una marxa sense parar assaborint les diferents situacions, Expresses molta simpatia en els versos. Saluts. Rafael Molero Cruz. Un afeccionat a la poesia.
    mi email és rmolerocruz@gmail.com per si vols fer-me algun comentari. Saluts.

  • MARXAR ES DEIXAR-SE ANAR[Ofensiu]
    bloodymaruja | 29-11-2011 | Valoració: 10

    En primer lloc, Boigboig, m'honora saber que una persona que escriu tan bé com tu, llegeixi les meves "tonteries" ( que, com tu escric per distreure'm) i si que és veritat que sempre hi poso ironia encara que de vegades no es nota, o no acossegueixo que es noti. De fet, he llegit alguns relats teus i són del estil dels meus.. Les parafílies, tenen unes descipcions acollonants ( vaig a buscar cargols, je, je..)
    Bé, el poema aquest de marxar, és una passada. Veis que fa temps que no penjes res.. K passa???
    Petons

  • M'agrada![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-04-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat el poema ja només llegir la primera estrofa.
    Aquesta és una poesia per reflexionar en els dubtes que ens planteja i en les afirmacions.
    Al llarg de la vida ens trobem situacions en que és bo i adient marxar i altres en que seria una covardia.
    Però no vull comentar que ens vols dir amb el poema, ja ho han fet en els comentaris anteriors d'una mena molt enriquidora.
    Només et vull dir que he gaudit en la seva lectura fàcil , harmoniosa, que no cal retrocedir per entendre el sentit perquè no has buscat paraules per fer un poema, si no que és un poema que neix amb naturalitat i el resultat és, que tot llegint-lo el vas fent teu, el sents.
    T'he trobat tot mirant els últims comentats,
    continuaré llegint-te, m'agrada el teu estil.
    Una abraçada,
    Núria




  • ambelma | 02-04-2010

    m'agrada com està escrit, sembla que marxar al poema és un sinònom total de fugir, de deixar les coses a mitges, de rendir-se.

    Tot i que marxar també pot ser positiu, en molts aspectes, a mi em passa que quan marxo acostumo a sentir, o a pensar, el que has expressat en aquets versos.

  • tots marxem d'alguna forma[Ofensiu]
    besllum | 07-07-2008

    en les diferents etapes que anem vivint.
    Marxar definitivament té a veure amb la mort, amb el no ser.
    He trobat el poema reflexiu i amb un punt de dolor nostàlgic, potser és una sensació equivocada.

  • I tornes.[Ofensiu]
    angie | 28-06-2008

    La doble cara del boig : les intervencions al fòrum i aquests poemes ben contraposats (p.e també el de l'inventari). La profunditat del poema va a contracorrent, com el mot marxar, que sempre és contradictori : marxem per anar a un altre lloc, en definitiva, anem sempre. M'encanta la filosofia onejant pels versos i la interpretació que en faig encara més. Els teus poemes no em deixen mai indiferent i espero no ho facin mai. Penso que marxar ens fa més humans, ens duu a noves experiències i sempre ens ajuda a oblidar del que deixem, l'insignificant.

    Marxo per tornar.
    Per tornar marxo.
    I la marxa torna
    com el torn passa.

    angie

  • ada | 27-05-2008

    Marxar..és no tornar!!..no rendir-se a res ..
    ..la resta és parlar ..per parlar..
    ..

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de boigboig

boigboig

33 Relats

191 Comentaris

132145 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.