Estany de Poesia

En un moment del poema dius que "és el destí". Per a mí aquesta paraula té molt sentit i significat i només vull dir que crec que el destí m'ha fet conèixer aquesta pàgina web i així poder descobrir i gaudir d'autors com tu.
Per molts anys!
D'una nimfa sibil·lina que t'admira des de l'anonimat.

Em sembla que tots ho han dit abans que jo. En aquest poema sento la quotidianietat que ens acompanya en cada gest habitual i amb aquesta mena recordatori de fons, que es repeteix a començament i al final que és la il·lusió pe retrobar el llibre que no hem llegit.

Gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada

Estanys de poesia amagats rera un gest qualsevol, en els racons més quotidians, en la pols de les finestres que s'obren a un nou dia.
Traços d'instants, d'una contemplació que gairebé passa desapercebuda.
Vivim tants cops d'esma, sense fixar-nos en allò que veiem, fem i sentim, que ens passen per alt imatges que neden en aquest immens estany del que també formem part.

Un poema una mica distint dels que t'he llegit, potser més punyent i proper a la realitat que tantes vegades sembla estar tenyida de gris.
Però hi ha missatges àgilment bategant entre els versos que ens piquen l'ullet i ens conviden a nedar en aquest gran estany de la vida, però per això evidentment cal mullar-se de cap a peus.

Una abraçada Jofre!

i acabes amb la mateixa metàfora original "la porta que grinyola és el pròleg d'un llibre que vas oblidar de llegir"...
omples el poema de noves metàfores, d'idees enriquidores i deixes una mena de polsim de llum i bon gust en l'ànima...
gràcies per la teva observació sobre el sarcasme i l'ironia i el saber usar bé les paraules...
una abraçada!

Jofre, m'ha fet molta il.lusió llegir el teu comentari!

Que original el poema! M'ha agradat especialemnt l'evocació del llibre que no vas llegir.

Com si cada soroll, cada gest fet automàticament, totes les coses aparentment rutinàries, et portessin a la memòria, i als sentiments, la certesa que hi ha quelcom que et queda per fer...

Que bonic! Fa esgarrifar d'emoció! Quanta raó que tens! La vida és un constant repte, un entrenar-se constant ,en l'art de trobar rera tota cosa, la certesa que, encara..., cada dia, cada moment, ens queda UN LLIBRE PER LLEGIR

Felicitats Jofre! Per a MOLTS anys de cercar el llibre que t'ha quedat pendent!

interpreto que és una persona que no deixa sortir les paraules de dins seu, que no s'atreveix a viure, segurament perquè té por de patir. És un poema preciós, ben escrit i amb paraules escollides.
felicitats
glòria

Mon Pons té tota la raó. Aquí és evident que no hi cap l'indiferència després d'un parell de lectures. Per tant, Lavínia també té raó: no és retòrica.

Un poema molt viu, Jofre: subtil de formes, i incisiu de sentit. El pròleg i epíleg, un empresonament perfecte pel missatge. Felicitats!

Una abraçadassa,

m

P.D. ah! i gràcies pel comentari a l'experiment de terror eròtic i sobre la biografia! Jo també he vist que has rescatat algunes parts de la teva antiga biografia, però trobo molt a faltar allò del mar! molts petons!

Cada escrit que llegeixo de tu em suposa una "immersió" en aquest a la cerca de la "felicitat de llegir" ("le bonheur du lire") de què parlava Gaston Bachelard.

Podria ben ser que la lectura és en si una mena d'iniciació, doncs el contingut (i la forma) ens descobreix un mena d'horitzó nou que ens fa canviar el nostre univers. Tu ho aconsegueixes i em fa feliç.

...
Endins del cor del temps,
despert guardo la casa.
En donaré la clau
a la llum que s'atansa:
la caminada nit
a poc a poc és l'alba.

(Salvador Espriu)

Molts petons!

filosofia rebel, nova, aixafant... poesia en estat límit que eix de les fronteres naturals...
trenques formes, dius d'una manera original, toques i enlluernes la veritat amagada i maquillada... tens força, estil i m'has deixat ple i satisfet!
Una abraçada!

cada cosa et remet a tot allò que hauries pogut fer i que no has fet, Jofre, però la cita d'Espriu del llibre Les hores a tu t'ha servit per prologar aquest relat que conté una veritat:

cada porta que grinyola és un llibre que no has llegit

i jo crec que a tothom ens grinyola la porta de l'enteniment perquè no llegim i no ens adonem de la quantitat de coses que deixem d'aprendre, cosa que, de debò, no va per tu, perquè tu si que nedes en aquest estany de la poesia que esmentes en un dels teus versos.

Un petó, Jofre. És tot un plaer llegir el que escrius, encara que tu diguis que vols acabar "amb una retòrica" que consideres "crepuscular".

Glòria - Lavínia

Carai Jofre quin relat mes bonic.
Primer mha cridat la atencio el fet de que totes las coses tenien un perque i quedaban clarament justificades.
I després le trobat molt interesant i llegible.
M'agradat molt.