La inquietud del Sr. Ministre

Un relat de: Jofre

Ara al nariu esquerre, ara al nariu dret; com qui pretén emular la mida dels orificis nasals dels hipopòtams, el dit índex del Sr. Ministre, convençut de la imminència de la confirmació telefònica, furga amb desfici.

A l'escriptori, damunt d'una carpeta de pell, sense ni un dels gargots decumbents que l'identifica, espargides per la superfície d'un full clorat i amb filigrana inequívoca, només hi destaca mitja dotzena de vibrisses rebels que ha hagut d'arrencar amb mètodes poc ortodoxos, amb la punta de les ungles, l'una rera l'altra, amb aparent dolor i pessigolleig incòmode a la membrana mucosa que li entapissa les fosses.

Ni un esternut escandalós.

El Sr. Ministre no és un expert en prospeccions per localitzar els plecs anticlinals que retenen l'or negre al subsòl, en jaciments, tampoc en refineries petrolíferes, però en esdevenir-se l'anhelada comunicació telefònica el dit índex propicia una punció imprevista i sobtada al nariu esquerre que l'ensangona i li serveix perfectament per fer-se'n càrrec, com en el millor manual d'extracció de recursos geològics, a pressió.

Al full clorat i amb filigrana inequívoca, ara, en efecte, s'hi acumulen les gotes i els rastres de sang.

La secretària, sempre a l'aguait, intervé. Primer, per resoldre la contingència nasal. Després, per atendre la trucada telefònica que permetrà assossegar el Sr. Ministre i aparèixer davant de l'opinió pública, en hora de màxima audiència, el perfil retocat, com l'home que acaba de rubricar una peremptòria i persuasiva declaració de guerra contra els vicis que deterioren, corrompen i desfiguren la democràcia i la humanitat. I finalment, per recordar-li el compromís d'estendre a la resta de les carteres ministerials, els presumptes beneficis polítics de la docta i habitual escarpa del cirurgià plàstic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer