L'ingredient addicional. (venjança)

Un relat de: Jofre

La munió de gats escardalencs que mandrejava sobre les teules recobertes de molses i líquens va perdre amb pocs temps el respecte al terrat del Rodolf i la Valentina. El matrimoni no podia fer-se'n càrrec: les plantes envellien desateses en una terra argilosa que depenia de l'aigua de la pluja, les rajoles s'esberlaven i el rovell devorava la barana. El terrat s'havia convertit en un espai pràcticament abandonat, el Rodolf amb prou feines hi passejava i la Valentina trigava més i més dies a aventurar-se a estendre la roba. Per tant, en aquest escenari, va ser fàcil que els gats famolencs comencessin a ignorar la presència de la parella d'ancians i s'apoderessin del terrat per prendre-hi el sol o convertir-lo en el punt d'encontre de llargs i planyívols desconcerts nocturns.

Un matí, en Rodolf, encara enlleganyat de miols, va decidir obsequiar la munió de gats amb les deixes del tens sopar de la nit anterior. Tot el que no havien pogut escurar va acabar en un plat de terrissa que en Rodolf va portar fins un racó del terrat. Després, amb lentitud, va retornar cap a l'interior del menjador i, des de darrere les vidrieres, va quedar-se observant com els gats més agosarats es disputaven les restes miserables i com els més temorosos es conformaven en clavar una mirada neguitosa a l'home que els estudiava amb atenció.

En Rodolf va repetir la mateixa operació durant tres setmanes, amb la diferència que cada matí augmentava la presència de gats i cada vegada atansava més el plat a la vidriera on ell es refugiava. Tant era així, que els esquerps felins de ciutat van acabar reclamant l'ofrena matinal a pocs metres d'on en Rodolf els sotjava pacient; sense ni tan sols sospitar que la Valentina, neguitosa i ofesa, també havia exigit culminar aquella estratègia d'extermini quant més aviat millor. I, en efecte, amb l'ingredient addicional que en Rodolf hi havia afegit, els gats es desplomaven en un obrir i tancar d'ulls.

Comentaris

  • verí...[Ofensiu]
    Mon Pons | 09-12-2006 | Valoració: 10

    Pobres gats, sí, i a sobre si són escanyolits i de ciutat, que -suposo- hi deu haver diferència. Bromes a part, com sempre, una prosa excel·lent, Jofre.

    Et dono la raó, la venjança condueix a més venjança. Es diu que és un plat que es menja fred, i que a la llarga sempre té efectes col·laterals "quan el que l'ha de patir ja no s'ho espera, quan el fet venjat queda molt lluny, el delicte ja ha prescrit, el mal ja ha caducat."

    Afectuosament, sempre...





  • Gats okupes[Ofensiu]
    Frèdia | 01-12-2006

    Pobres gats! Qui els manaria apoderar-se d'un terrat i fer recitals nocturns? Dels ancians que ja ranquegen es pot esperar un fet tan pervers? Una sàvia combinació: gats okupes i iaios innocents. El resultat: un bon relat que recrea una venjança amb premeditació i traïdoria. Com sempre, la descripció immillorable. Ja saps que el teu estil m'atrapa d'allò més. Felicitats!
    Fredia