Viatge a Hesitània.

Un relat de: Jofre

«El bitllet de tren adquirit amb antelació per la situació crítica del país, no pas per caprici, era devorat per aquella bestiola d'un sol peu de color grisós i d'aparença estucada, amb un cap rectangular recobert d'un plàstic tipus galleda excessivament exposada al sol. Així, també va foragitar-lo, després d'un suplici vacil·lant i sorollós, però breu com ineficaç, atès que la gasiveria de la companyia ferroviària deuria ser, sense exagerar, comparable a la indolència congènita impresa en els gens dels qui seleccionaven la música monòtona, artificiosa i postissa que jo sol·licitava al revisor que eliminés per contaminant, feixuga i tètrica.»

En Sensat, havia cregut oportú resumir en cent paraules els trenta-tres fulls d'excèntrica i inusual cal·ligrafia wagneriana i precisió paorosa en els quals descrivia quina era la sensació de carregament sobrenatural que havia sofert durant el viatge camí d'Hesitània.

El vehicle ens conduïa a la reunió amb els alts membres del Consell.
Me'l vaig mirar de reüll.

- Ho he escurçat -va etzibar. Reflecteix a la perfecció el tarannà més genuí dels pobladors arrelats en aquest paisatge propens a la lipotímia estival: el vostre.

- No és deliberat senyor. Som així. -vaig respondre.


Pretenia explicar-li l'etimologia de la paraula Hesitània i desmentir els tòpics més estesos sobre el país: que donem massa voltes al mateix assumpte, dubtem, ens encaboriem en excés, la mentalitat enfarfegada i gens fluida. Però la presència d'un personatge com ell, amb fama de tenir un parer ponderat per la sagacitat, va fer repensar-m'hi.

A Hesitània, en el futur, volíem abordar les qüestions amb aplom, sense equivocar-nos, però no sabíem quina estratègia seguir, i això del criteri encara no coneixíem amb exactitud què significava.

Havia trigat massa i em va ser impossible glossar el que per ell era evident des de feia unes hores.

En Sensat, quan convenia, parlava directe i clar.
Llavors vaig entendre perquè jo l'havia d'acompanyar.

- Com et dius?
- Segons la meva partida de…
- Bé, a partir d'ara et diràs H.

Havíem llegit d'ell que en aquesta vida tot responia a una estratègia ben ordenada per assolir un objectiu; que el més important era aplicar un criteri entenedor, coherent i diàfan. L'essència d'aquelles paraules ens va semblar lògica, sensata i sàvia; i per tant ens vam decidir, finalment, a convidar-lo.

- Hesitània no és una raresa -va continuar en Sensat. Conec altres països amb dilemes similars. El país de la cendra o el de les muntanyes de sorra, per exemple.

Jo desconeixia on parava el país de la cendra o el de les muntanyes de sorra. Tenia la sensació que en Sensat insinuava la cantarella d'un relat oriental ple de metàfores o que m'animava a formular una pregunta encertada perquè després ell em pogués oferir la resposta correcta. Vaig romandre consirós una bona estona. Tal vegada era el que buscava: que fos conscient de quins girs i mots senyorejaven els passos d'Hesitània.

Vaig reaccionar.


Acabada la reunió amb el Consell, en va sortir per rescatar el que havia encetat:

- H, quan plantes un arbre has de saber explicar perquè has decidit col·locar-lo allà. L'has de conèixer bé: quant temps viurà, si dóna fruit, si fa ombra, si necessita molta o poca aigua… l'has de conèixer molt bé.

- Es refereix a la família, al gènere, a l'espècie...?

- Sí. Sí. -anava fent en Sensat. Però sobretot parla amb les persones que tindran l'arbre a tocar, fes que la gent es desperti i opini sobre el que els pot aportar l'arbre. Potser també arribes a la conclusió que en comptes d'arbres la gent vol una altra cosa. No pot ser que necessiteu plantar tants arbres o que un arbre generi un problema. Els arbres no són cap problema. El problema són les causes que van portar algú a cremar el bosc.

- Però ara és urgent plantar arbres Sr. Sensat.

- Potser tens raó. Però aquests arbres que voleu plantar no serviran perquè no desapareguin més boscos. El que heu d'assumir és que la solució no és un arbre majestuós i grandiós perquè hi vagin a raure tots els animalons que abans vivien en un immens boscam. És a dir, cada ocell té unes necessitats concretes. Si els fas viure tots aplegats en un mateix arbre, per més que aquest creixi, ben aviat tots els ocells et semblaran iguals. I això és inacceptable.

Et dic el mateix que he dit als que, probablement, et faran plantar algun arbre. No em crideu fins que no hagueu descobert per quin motiu real necessiteu plantar arbres. Llavors jo us explicaré com regar el més bell i genuí dels arbres. Fins aleshores, em temo, que encara falta temps.

- Amb l'aigua de la pluja n'hi haurà prou, Sr. Sensat?


I aquell home honorable esbossà un tímid somriure de satisfacció, com si fos un mestre que ha descobert un primer alumne amb ganes de progressar, capaç d'arraconar la precària incertesa, eliminar la música artificiosa, vèncer la monotonia, bandejar el dubte, alçar el braç respectuós per parlar clar i emprendre un viatge ambiciós, legítim i sensat.



H.





Comentaris

  • Relat alliçonador[Ofensiu]
    Frèdia | 14-12-2006 | Valoració: 10

    Bellesa en la forma i missatge en el contingut, amb una construcció sòlida i ben feta perquè pugui resistir bé els embats del temps. El teu bon ofici fa créixer relats com arbres a l'erm; relats que obtenen tota l'admiració del lector.
    Una abraçada,
    Fredia

  • Estimat....[Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-11-2006

    ..."Godo", ja sé que vaig amb retard, però acostumo a retornar els comentaris que em deixen en els meus relats, potser per agraïment o per amor propi, però, en tot cas, sempre és una gran satisfacció saber que hi ha gent interessada en el que fas.

    Aquest relat ja vaig llegir-lo fa un temps, tot i que he de confessar que no l'he acabat d'entendre del tot... me'l tornaré a llegir quan tingui alguna hora lliure entremig de classes, a veure si arribo a treure'n "l'entrellat"!!

    Sobretot... m'ha sobtat el títol: Hesitània. (que vindira a ser una cosa com: "Dubtabilitat"!

    Genial... de tot cor!

    Una abraçada,

    Sol_ixent

    ((Ja sóc bibliotecària-documentalista, bé, de fet des del juliol però no t'ho havia dit, i crec que vaig fer-te'n esment en el teu relat: "Les altres bibliotecàries"))

  • Viatge...[Ofensiu]
    Mon Pons | 03-11-2006 | Valoració: 10

    Un missatge esperançador, Jofre.
    Alguna vegada he pensat que algunes paraules només són mots mormolats al xiu-xiu. Fonamentals i necessaris. Missatges per a qui els vulgui entendre, però. Remors a cau d'orella, que són una mena de melodies llunyanes que intenten traduir-nos la impressió que produeix en nosaltres el sentit de la vida; en definitiva, de la nostra interacció que tenim amb l'entorn on ens movem, on vivim; de la nostra societat, de la política...; són com aquells ecos oblidats que ens retornen (gairebé a contrallum)... Unes veus reivindicatives (sempre presents) que ens acompanyen viatjant i progressant en el temps. Fins quan?

    "Amb l'aigua de la pluja n'hi haurà prou, Sr. Sensat?" -Qüestió clau...

    Sovint, cal recordar, que ens plou al cor amb aigua indecisa, lliscant fatigada i ronca cap l'imprevisible...

    Gràcies de nou per aquest relat. T'envio una gran abraçada, Jofre.

    Mon


    PS."A aquells qui no comprenen un borrall,
    això no els ensenya gran cosa,
    i a aquells qui ho comprenen,
    això no els ensenya res de res."


    -Georges Feydeau, Le fil à la patte

  • agraïda pel teu comnetari, Jofre[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 03-11-2006 | Valoració: 10

    M'animes MOLT i em fas companyia en aquets camí tan especial de relats on, uns als altres, ens duem per llocs i partges insospitats.

    Que bonic el teu relat! Quanta igorància entorn de l'hàbitat que fa possible LA VIDA, la dels ocells, la d'infinitud d'animals; la nostra...

    M'ha agradat molt el diàleg en el que es fa patent que no es pot actuar irreflexivament. Abans cal mesurar bé els pros i els contres. estudiar! Posar-hi esforç.

    Aquesta meravella de l'existència s'ha produit gràcies a això: a l'exquisida perfeccció de les mil ciscunstàncies convinades, a la magistral interelació entre elles; sols així ha estat possible el miracle.

    Torno a repetir-te que valoro molt el que m'has comentat. El teu suport és la força que fa que tirem endavant.

    No deixis MAI d'escriure, tu tampoc. Un petó.

Valoració mitja: 10