El pati gris

Un relat de: Jofre

El pati gris és un antic solar reconvertit en una típica pista esportiva resultat de la urgència i la precipitació, però també una mostra d'especulació urbanística. Té porteries de futbol sala rovellades i quatre taulers de bàsquet també deteriorats fins a límits alarmants. Al terra de la pista rectangular no hi ha vestigis de pintura; ho has inspeccionat. Tot plegat té un aspecte provisional i precari. No obstant això, des de l'únic accés al pati gris, com si fossis en un mirador privilegiat, pots imaginar amb facilitat una trentena de criatures immergides en tres partits simultanis: un de futbol sala i dos de bàsquet. Segons t'han explicat, era una d'aquelles hores en les quals coincidia que la majoria d'alumnes s'escampava i es distribuïa estratègicament per tots els racons del pati; inclòs, per tant, el marginal, fred i premonitori, pati gris.

El col·legi havia adquirit el solar feia sis anys amb la intenció de fer realitat una ampliació urgent, però un gir insospitat en les aliances locals va deixar en punt mort la llicència d'obres. El projecte quedava paralitzat i l'única alternativa, fins que s'aclarís la situació, era aprofitar l'espai com a pista d'esbarjo. Així doncs, les antigues parets van recobrir-se d'una capa grisenca de ciment i van instal·lar-se a corre-cuita les porteries i els taulers. Avui encara pots distingir, en la part superior del que era una antiga paret mestra, traces de l'edifici que fou enderrocat. En altres paraules, es va actuar amb negligència i deixadesa, precipitadament, sense tenir en compte les conseqüències. En aquest sentit, estàs convençut que es podria haver evitat i que més d'una persona va fer la vista grossa; quan succeeixen fets com aquests sempre hi ha moltes víctimes, més de les que et pots imaginar, això no ho qüestiona ningú; però també hi ha culpables que segueixen en l'anonimat. És per això, que el primer que has fet abans de visitar el col·legi és informar-te bé sobre els anteriors propietaris del que és avui el pati gris. També si va existir res remarcable, estrany o extraordinari en la transacció del terreny, o si hi ha hagut canvis significatius en els titulars del centre escolar. Però, en principi, res. Res que no sàpiga tothom. Al final, malgrat et dolgui, ho hauràs de deixar en una indemostrable i presumpta especulació urbanística, en un projecte d'ampliació frustrat, en un cúmul d'imatges tràgiques davant el televisor sense poder contenir les llàgrimes, commogut, conscient que tu també jugaves en un pati gris.

Comentaris

  • Ostres[Ofensiu]
    Sibil·la | 29-10-2009

    Jofre, quant temps feia que no et llegia! Ahir tafanejava els escrits i he vist els teus comentaris. Noi! L'enhorabona per tot l'èxit! Veig que continues en plena forma!
    Per molts anys!
    Sibil·la

  • massa tard?[Ofensiu]
    aigua_de_lluna | 12-01-2008 | Valoració: 7

    no sé si obtindré resposta...poder he descobert aquesta web massa tard, i com a conseqüència a tu també.
    només vull dir-te que m'han encantat els teus relats i que m'agradaria saber si has escrit algun llibre, ja que si és així i en tens algun de publicat, just ben arribada la resposta aniré a la llibreria a comprar-lo.
    moltes gràcies i feliç any.
    aigua de lluna

  • Mon Pons | 22-07-2007 | Valoració: 10

    Hola Jofre!

    Estic atenta, del tot el que escrius...

    Un grapat de sensacions dramàtiques es succeeixen en el món actual. Tu ho reflexes bé, encara que aquesta història sigui ficció. Imaginem que, no obstant, requeriria que els seus "executants" ho fessin en conformitat a altres regles; doncs tota infracció important a "l'ordre" (en paraules textuals de G. Balandier) que el constitueix l'arruïna i engendra efectes nefastos, d'ordre contagiós. Regles d'un joc brut.

    Una altra cosa important: l'evolució cap a l'estat de provisionalitat; sovint per "oblit de les condicions inicials" o per estratègies locals, o el seu procés d'organització determina aquesta situació. Però dóna a las formulacions teòriques una validesa local, i no pas general? D'interessos de partit, o polítics, i sobretot econòmics? És el què podem entendre?

    Per altra banda, podria ser que, quan avisem a una persona que tingui cura d'algun perill, sense parar-nos en pensar perquè ha de tenir-lo, intel·lectualment, aquesta funció s'adreça cap a la causa per a modificar-la. No creus? Hi ha una moral implícita?

    -El concepte de moral és complex (Nietzsche va considerar-la com "una perversa alteració de les lleis de la naturalesa.") Afirmà que era obra del ressentiment del dèbil contra el fort... Hauríem de pensar-hi, tristament i, en el fons, de ser conscients que nosaltres, conscients o inconscients, hem jugat en aquest joc (en el pati gris).

    Una abraçada!


    Mon

  • Molts patis grisos[Ofensiu]
    Anagnost | 07-05-2007 | Valoració: 10

    Sembla extret d'un cas real que vaig conèixer. L'ambició humana sempre acaba imposant-se als sentiments més nobles. Ho has descrit amb un gran dramatisme, sense concessions. Molt bé.

  • Jofre[Ofensiu]
    Melcior | 29-03-2007

    El pati es gris, com la mateixa societat actual ,on es fa difícil criticar , protestar ,denunciar,estem en una societat bastant amorfa en aquest sentit .
    Endavant.

Valoració mitja: 9.4