A l'avantguarda. (Secrets)

Un relat de: Jofre

Les claus de l'escriptori eren un tresor valuós i definitiu en unes mans deleroses per actuar amb discreció i eficàcia. En el tercer calaix hi van trobar les capses de llumins que buscaven. N'eren dotze i molt ben ordenades. Totes amb la imatge d'un gat persa estarrufat, les bandes de fòsfor esgarrinxades i en alguns punts cremades. Amb compte els dits van desplaçar el cos central d'una de les capses per descobrir-ne el contingut. Una olor inconfusible s'hi refugiava com a preludi de les restes esmicolades d'un fossar de fràgils lepidòpters. Era difícil determinar quants exemplars hi podia haver i destriar-los enmig d'aquell munt de fragments trencadissos i polsosos. Tanmateix, no es tractava de desafiar l'entomologia, sinó de convertir en fum qualsevol indici que permetés recordar el col·leccionista. Un home tenaç i laboriós que havia viscut en la calma de l'anonimat estricte, però sempre sota control. La seva fou un pèrdua lamentable que passà desapercebuda tal com s'havia establert i acordat. I, avui, finalment, en encendre's la llar de foc perquè les flames devorin, una rere l'altra, les antigues capses de llumins, serà ja impossible revifar el més efímer record del qui fou un lleial col·laborador. Així, s'enforteix i garanteix el prestigi d'un equip selecte i privilegiat, de primera línia, a l'avantguarda de la ciència, sensible i conscient que els eterns mecanismes per deixar rastre en el cor de la història, sovint cal mantenir-los en secret.

Comentaris

  • FELICITATS!![Ofensiu]
    natasha | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Secretisme i ciència[Ofensiu]
    Lavínia | 29-12-2006 | Valoració: 10

    són un binomi que s'hi adiu, suposo perquè sovint han anat junts fins que s'ha decidit, possiblement per precaució, fer conèixer a la societat allò que s'ha estat amagant.

    l'equip selecte... Tot allò que vol dir elitisme i que ha devorar el foc i totes les capses de llumins que possiblement seran les idees que ja no aconseguirà.

    bon relat, Jofre! M'ha agradat com tot el que escrius.

    Petons.

    Lavínia (Glòria)

    PS

    Bon any!!!

  • Rodó del tot[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006

    No fa massa que sóc per aquí i encara no controlo aquells relataires de lectura imprescindible. Penso que encara no havia llegit res teu. Sigui com sigui, aquest relat ha estat un descobriment que m'obliga a llegir-ne més per tal de saber si això és un miratge o m'he trobat l'oasi. "A l'avantguarda" no només es un relat ben pensat, ben estructurat, ben escrit amb un fons riquíssim, és també un relat on res trontolla ni res fa nosa ni res et fa aturar la lectura. En definitiva: rodó del tot. M'ha agradat moltíssim. Realment, és el treball d'un mestre. Felicitats!

    Fredia

  • Mon Pons | 22-11-2006 | Valoració: 10

    El col·leccionisme científic, l'han originat alguns dels més grans pensadors de la història: Aristòtil, Goethe, Darwin... Sense les seves col·leccions, molts fragments de la història serien diferents.

    Els secrets hi són, però sempre procedeixen de la vida. Són necessaris i cal saber-los apreciar en la seva justa mesura. Cal, també, entendre'ls i guardar-los amorosament. Si es fan públics, és a dir si alguna vegada es passa "de dins cap a fora", els secrets deixen de ser-ho. Tant en la ciència com en l'art (suposició evident) fan i han de fer moure muntanyes.

    -En el món de l'art, sovint és més convenient i productiu "insinuar" que no pas "dir", diuen.
    Molts artistes diuen que quan la vida es faci plenament conscient, l'art tal i com el coneixem desapareixerà. Personalment, no ho crec.
    També s'ha dit en quan a l'objectivitat de la ciència que el subjecte de coneixement (l'observador) i l'objecte de coneixement són separats per hipòtesis. Misteri i secret. El mètode científic, com a conseqüència, desplaça cap els extrems, en el moment de triar el problema d'investigació i en el moment d'interpretar els resultats. Per altra costat, el "no", en art, sempre és provisional. La idea de progrés no és definitori en art. La subjectivitat té conseqüències: des del principi al final, la construcció de la imatge està impregnada de ideologia...

    Però, disculpa, m'estic "enrotllant" massa...

    Una abraçada gran!

    Mon

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: