Conjur dominical (Èxit/fracàs)

Un relat de: Jofre

El Domènec i la Marta temen els diumenges; sobretot en havent dinat. Tots dos, de tant en tant, s'esforcen per alliberar un comentari còmplice per tal d'emmirallar-se en un somriure breu o en una mirada fugissera. De fet, el Domènec i la Marta prefereixen l'aclaparadora rutina dels dies feiners que no aquest ritual per vèncer el silenci, aquestes tardes dominicals tenyides d'un to transcendent, quasi filosòfic o existencial. Però no és a les seves mans avançar les busques del rellotge i refugiar-se en la resignació, o deturar el temps per debatre indefinidament, o encara menys: tornar enrere i canviar-ho tot. Per tant, l'alternativa raonable és afrontar la tarda del diumenge amb valentia i fer el cor fort, també sortir al vespre com s'havien proposat, espargir-se i procurar només mirar de reüll les parelles que, amb criatures, passegen satisfetes. Malgrat tot, sovint retornen a casa amb la sensació de fracàs, de no haver reeixit en formar i consolidar una família, el seu somni, d'haver-se equivocat allí on els altres sembla que ho tenien tot controlat i previst. És llavors que el Domènec i la Marta, a ulls clucs, es conjuren per derrotar la fatalitat, atènyer nous reptes, escurçar distàncies, desvestir perjudicis i recordar que tothom, en el fons, per un motiu o altre, tem els diumenges.

Comentaris

  • Benvolgut...[Ofensiu]
    Sibil·la | 13-04-2009 | Valoració: 9

    Jofre. Fa molt temps que no et llegia i he estat tafanejant el que has fet. Aquest text m'ha agradat perquè és una forma dolça i sincera de dir les coses pel seu nom. Jo hi estic d'acord.
    Records sibil·lins.

  • Magnífic![Ofensiu]
    copernic | 22-04-2007 | Valoració: 10

    L'he llegit en el llibre. Estic en aquesta situació que descrius en el teu relat. Has definit a la perfecció els sentiments i les sensacions dels diumenges per la tarda. Un esplèndid relat d'un relataire que no coneixia.
    Però ara ja et conec.

    Una abraçada.

  • < 10x10 microrelats >[Ofensiu]
    kispar fidu | 06-04-2007

    Potser perquè els diumenges són dies d'estar per casa, en família; amb molt temps lliure, amb molts moments per a converses i per a encetar temes que sovint no són tractats. I potser perquè tenen por de no estar a l'alçada, de no ser capaços de mantenir una bona conversa, una xerrada interessant... o perquè no tenen res a dir. Potser per això sorgeixen aquests temors, i segurament també per la culpa i el fracàs que senten per no haver tingut fills i formar una família.


    ens veiem per aquí,
    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: